En el darrer article preguntava on estaven les esquerres. No ho volia fer com una valoració ideològica, sinó més aviat una certa fotografia per poder explicar determinades coses que sí que afecten a l’estratègia des de les esquerres. Reitero que crec que potser cal revisar el mite de que les esquerres són majoria a casa nostra. El que sí que està clar és que les esquerres volem representar les demandes de la majoria i per tant cal fer alguna cosa per fer coincidir la voluntat de representació amb trobar aquestes complicitats.
Com a mínim hi ha tres elements que influeixen a l’hora d’haver perdut aquesta idea de que les forces d’esquerres podem representar a les majories socials. En primer lloc haver dut a terme per part de formacions polítiques d’esquerres polítiques més properes a la dreta. En segon lloc haver comès errors importants per totes les forces d’esquerres. I en tercer lloc perquè no és senzill ser d’esquerres.
Alguns representants polítics han actuat de forma temerària quan han plantejat mesures econòmiques. Més d’un cop hem denunciat que el govern de Zapatero ha actuat amb principis d’esquerres en els aspectes socials però amb mesures de dretes en els temes econòmics i fiscals. No entraré a determinar quines han estat aquestes polítiques, però sí que voldria plantejar que quan es fan polítiques laborals i econòmiques atenent als criteris del mercat s’acaba abonant l’espai per pensar que no decidim entre esquerres i dretes i per tant la gent acaba triant gestors. Crec que aquest és un element que ha influït en el mal resultat del PSC, molta gent ha acabat pensant que la política econòmica seria la mateixa si votaven al PSC o a CIU. Això és fals, no tindrem la mateixa política però falta demostrar amb fets aquí i a Espanya que també en aquests àmbits actuem diferent. Algú ha aspirat a ser una mala còpia i la gent ha preferit l’original.
El segon element a destacar és el dels propis errors. Un aspecte important és que no s’ha aconseguit donar, en cap dels dos tripartits, una imatge de cohesió. Els governs de coalició són símptoma de maduresa democràtica i són fruit del nostre sistema multipartidista. Però cal un missatge coherent i fort de discurs global i cal major interactivitat. Algun cop he plantejat que potser seria interessant veure què passaria a una conselleria del PSC amb secretaris generals d’ERC i ICV-EUiA o al revés. No ho dic tan sols com un exercici teòric, ho dic com un plantejament seriós de fins on hauria d’arribar la cohesió. Una altra errada important ha estat deixar-nos arrossegar per la onada en contra del tripartit. Alguns han pensat que el que es qüestionaven eren les formes quan el que en realitat existia era una ofensiva conservadora en contra de les mesures impulsades pel govern. Alguns, un cop ha acabat el mandat, no tenien balanç de govern o no el feien propi i això és massa dur per aguantar. I finalment un altre àmbit de greus errors, i aquí sí que haurem de fer autocrítica, és no saber contactar amb determinats sectors d’esquerres, que tot i no ser majoritaris socialment, representen una força imprescindible per transformar la societat. Cal obrir espais que permetin la implicació de gent nova en el nostre projecte polític. La militància entesa com ho era fa uns anys s’ha acabat, perdoneu però algú ho havia de dir. Cal trobar nous mecanismes d’implicació, més flexibles, aprofitant les noves eines de comunicació, generant espais de debat, escoltant a sectors específics ... hem avançat però a un ritme massa lent. L’adscripció plena i total a una formació política, amb una militància que representa assistir a reunions i difondre les nostres propostes a la resta de la societat, sols satisfà a una part de la societat, però cada cop hi ha més gent polititzada i amb ganes d’implicar-se, però molt possiblement amb noves formes de participació. A veure si ens podem trobar!
I finalment dic que no és fàcil ser d’esquerres. Primer perquè en temps de crisi política i econòmica el compromís no és senzill. La necessitat de sortides individuals es pot disparar en moments de dificultat. Les pors i les angoixes poden contribuir també a la incertesa. No és un intent d’eludir responsabilitats, és una constatació al llarg dels temps. És cert, com deia en el meu darrer article que les esquerres alternatives no han aconseguit situar el seu missatge en cap de les seves formes possibles. Per tant la gent que considera que cal avançar com a societat d’esquerres però no des dels partits tradicionals cal que es plantegi com ho voldrà fer. I si en tenen ganes de parlar-ne, fem-ho. Caldrà veure com es situen ERC i el PSC en el moment de la seva necessitat de replantejament intern que afecta al seu missatge i als seus lideratges. Jo considero que ICV-EUiA no ha de replantejar-se relleu de lideratge, ha d’acabar de definir el seu espai de discurs polític però tenint clar que el fil el tenim ben definit i sobretot el que caldrà plantejar és com aconseguim treballar per ser referent clar de tota la gent que busca un projecte d’esquerra verda a Catalunya
3 comentaris:
Ens volem posar en contacte amb Doroteo i el cercle de “cavernícoles i troglodites”, que van ser insultats i menyspreats en aquest blog per ser d’esquerres i comunistes
Companys som un grup d’universitaris del campus Diagonal de la UB, que volem construir una alternativa d’esquerres.
Us informem que hem fet un seguiment de diferents blogs en aquests dos darrers mesos, el que ens ha permet contactar amb altres companys/es. Estaríem molt interessats si Doroteo i els companys poguéssim assistir a unes jornades sobre la memòria històrica i el futur que ens espera però que volem transformar.
Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a traves d’aquest blog
Saludos universitarios desde nuestro colectivo
Dius que “no és senzill ser d’esquerres”. Però quina bestiesa dius. Però venint de vosaltres tot és possible, perquè el teu grup és de dretes. Per a nosaltres ser d’esquerres és lo natural, i allò que mai serem és de dretes.
Quan en aquests blog algú ha parlat des de les esquerres, heu carregat contra ell. En recordat quan a l’avi li van dir cavernícola, que no acaptàveu lliçons.... Això va ser una falta de respecta cap a un lluitador de la llibertat. Ens va fotre molt.
L’altre dia ja et vam demanar que ens diguéssiu quin és el model per transformar la societat que ICV planteja: marxista, leninista, neoliberal... la gent jove necessitem conèixer quina és la vostra proposta. No ens vas contestar.
Et vam demanar que diguessis quan cobraves de sou a l’ajuntament com a Conseller. Tampoc ens ho dius. Perquè? Perquè saps que el salari mínim interprofessional és de 650€ mentre que tu i els altres col•locats a dit com tu, esteu cobrant 6, 7, 8 vegades més. Nosaltres no tenim cap ajuda, i paguem una brutalitat d’euros de matrícula i de doctorants, amb uns horaris que no permet poder treballar (però això avui no és rellevant, perquè encara que poguéssim treballar no podríem perquè no hi ha ofertes)
Ara fas un “petit”anàlisi de la situació sociopolítica.
Els que viviu de la política no us podeu permetre fer l’anàlisi a posterior, els heu de fer a priori. Els bons politics que fan avançar un país son aquells estadistes que saben analitzar la societat per endavant. Cal que us apropeu a la realitat, la sentiu, l’escolteu i la creieu. La considereu, la reflexioneu, la valoreu, la debateu, la critiqueu.
La crítica ens permet avançar. El sectarisme ens porta al que tenim avui.
Jo no tinc cap problema en parlar-ho, si voleu podem quedar un dia fem un cafè i xerrem. Jo mai he dit cavernícola a cap lluitador, de fet crec que no ho he dit de ningú. En el blog expresso les meves opinions, no les del partit. Respecto que penseu que la gent que vota ICV-EUiA no és d'esquerres però evidentment no ho comparteixo. És més si tota la gent que vota a qualsevol de les opcions majoritàries és de dretes ho teniu difícil. No m'agrada crispar debats, no és el meu estil i de veritat que no tinc cap inconvenient en parlar-ne personalment. La memòria democràtica és molt àmplia i per tant hi ha gent que considera que nosaltres no els representem, però en canvi altra gent segueix al nostre costat, com el Lluís Martí Bielsa, l'Enric Pubill, el Garcia Tristany, el Romuald Grané ... i finalment dir que jo no em considero capacitat per encapçalar les esquerres, i d'escoltar ho miro de fer tant com puc, per exemple amb aquest blog, per exemple organitzant un grup de tertúlia, per exemple passant moltes hores parlant amb veïns i veïnes.
Publica un comentari a l'entrada