dimarts, 30 de novembre de 2010

On estan les esquerres d'aquest país?

On estan les esquerres d’aquest país? Després de les eleccions de diumenge aquesta és una pregunta que pren molt de relleu. La immensa majoria de la gent havia vaticinat una important abstenció. Per una banda la gent cansada del tripartit es considerava que en gran part es quedaria a casa i per altra banda la confiança en la victòria de CIU podia suposar un relaxament a l’hora de votar. Però no ha estat així. La participació de diumenge evidencia que es va anar a votar i per tant el resultat és rellevant. Una part de l’abstenció sens dubte és de gent d’esquerres que es va quedar a casa i potser sí que va ser més fàcil mobilitzar a sectors que habitualment no votaven a les eleccions catalanes. En aquest sentit es pot entendre l’increment de PP, el manteniment de Ciutadans i el vot a Plataforma per Catalunya. Una part de l’electorat d’esquerres es va quedar a casa, però possiblement poca gent. La primera conclusió és clara. La gent que va voler expressar que l’abstenció era una forma de protesta davant de la situació actual no ho ha aconseguit, ha augmentat la participació i ningú ha interpretat l’abstenció com un càstig a la forma de fer política. El no vot conscient d’algú ha comptat igual que l’abstenció de qui mai ha votat o no ha pogut anar-hi. La participació ha passat del 56’04% al 59’95%, per tant el principal refugi dels votants d’esquerres no ha estat l’abstenció.

Si no m’equivoco els partits que formaven part del tripartit han passat de sumar en total 1.494.000 vots a sumar-ne 1.018.000. Per tant hem de trobar on han anat a parar aquest mig milió de vots. Ja no entro avui a comentar els possibles traspassos de vots entre els tres partits. Una part d’aquests votants (preferentment d’ERC) han anat a parar a Solidaritat, que ha obtingut 105.000 vots, tot i que segur que també ha begut d’altres fonts, a això cal sumar una part dels 40.000 vots de Reagrupament. També hi ha una part d’augment de CIU que prové de votants antics del tripartit, especialment ERC i PSC, si no, no s’entendrien els resultats. Per tant una part del vot del tripartit important ha anat a formacions de dretes o que no es defineixen com d’esquerres. Possiblement una majoria. El mite de que estem a un país clarament d’esquerres trontolla i això és necessari assumir-ho.

Per altra banda hi ha la gent que ha volgut expressar la seva opció d’esquerres votant en blanc. Ha augmentat el vot en blanc, passant dels 60.000 als 92.000. També podríem sumar els vots a escons en blanc que han passat de 600 a 18.600. En xifres pot semblar important però en percentatge el vot en blanc ha passat del 2’02% al 2’94%. I Escons en Blanc representen un 0’6% dels vots. Fins i tot podríem arribar a sumar el vot nul que ha passat de 13.500 a 21.700. El total representaria un resultat a l’alçada de Ciutadans o Solidaritat, però en canvi no es visibilitza i caldria un increment molt important perquè es considerés molt destacable. Aquí sí que ha anat a parar una part del vot d’esquerres, especialment d’ICV-EUiA i potser una part del PSC o ERC però menor.

Finalment hi ha gent que ha votat opcions a “l’esquerra” d’ICV-EUiA o ecologistes com Des de Baix (0’23%), Els Verds (0’5%), PCPC (0’09%)... o opcions més de càstig com la CORI (0’22%) o Pirata.cat (0’21%). El total de totes aquestes formacions és de 77.000 vots, més que els 60.000 vots de fa quatre anys, tot i que sumar tot això és una irreverència demoscòpica. Però el que vull expressar és on han anat a parar els vots d’esquerres que han perdut les tres forces del tripartit. Si suméssim Els vots en blanc, els vots a Escons en Blanc, els vots nuls i els vots a altres formacions alternatives o vots de càstig sumaríem un total de 160.000 aproximadament, uns 40.000 més que a les anteriors eleccions. Per tant estem parlant tan sols de 40.000 vots, significatius, però menor, per exemple, que el vot que ha perdut ICV-EUiA.

Per tant que ningú es cregui que des de l’esquerra s’ha aconseguit donar un toc d’atenció. La crítica alternativa ha estat eclipsada per la major participació i pel clar triomf de les dretes. Des dels partits més “institucionalitzats” d’esquerres hem de fer una reflexió molt profunda de com aconseguir guanyar la confiança, però des de les persones que volen transformar la societat des d’un punt de vista alternatiu, al marge dels partits més “tradicionals” també cal que reflexionin de quines vies fem servir per transformar la societat. Espero no haver-me equivocat a les dades, i evidentment haurem de donar-li moltes voltes a tot plegat. Però d’entrada aquí llenço algunes dades que val la pena valorar.

4 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Pere,

Com tu saps a Catalunya existeixen dos eixos, Dreta-Esquerra, i Espanyolistes-Catalanistes. Cada partit es posiciona ocupant un espai, en el planell.

En canvi tu fas un anàlisi sobre una línea recta. Crec que és un error metodològic greu.

D'altra banda, com saps bé, les polítiques econòmiques cada vegada s'assemblen més les de dretes amb les de l'esquerra. Es pot dir que el govern actual d'Espanya,fa política d'esquerra ?.

Jo crec que està pesant molt més l'eix Espanyolistes-Catalanistes, que l'eix dreta-esquerra.

Estic segur que molts vots del PSC van anar al PP.

Josep Sànchez ha dit...

Seria tot un detall que et llegissis com cal el programa electoral i l'ideari de PIRATA.CAT abans de ficar-nos al mateix sac que la CORI, la veritat.
M'estalvio els comentaris que m'han vingut al cap en llegir-ho per que no et conec personalment, no penso fer com tu i parlar sense saber.

Salut.

Pere Nieto ha dit...

Manel, jo crec que el debat efectivament és doble, però de fet el que plantejo és que no existeix un únic eix dretes i esquerres. En el cas d'ICV-EUiA sí que tinc clar que aquest ha estat un element clau en el nostre vot o en deixar-nos de votar, però ja parlo del traspàs de vots de ERC cap SI o del PSC cap a CIU i potser una part cap el PP. Jo em considero sobiranista i molt proper a l'independentisme, i no crec que el fet nacional sigui el que ha donat la majoria a CIU, va més enllà.

Pere Nieto ha dit...

Josep, no tinc cap problema en aclarir el que plantejo. És evident que no poso en el mateix sac a la CORI i a Pirata.cat com tampoc poso al mateix sac a Des de Baix i al PCPC tot i englobar-los al mateix grup. He seguit l'evolució de la proposta del partit pirata però crec que un aspecte que ha plantejat és aconseguir mobilitzar a persones desencantades del sistema polític a partir de fets com les descàrregues i a aprtir d'aquí contruir una nova opció. Pel que he entès no plantejaven tant un sistema de creació de partit, sinó recollir uns sectors socials actius però decebuts. I per tant entenc que sense formar part d'un àmbit ideològic tradicional aconseguir aglutinar un vot de càstig als partits tradicionals. La Cori també ha volgut recollir un vot de càstig però basant-se en el freakisme. En aquest sentit no considero que hagi posat al mateix nivell la Cori i Pirata.Cat, igual que quan parlo de partits tradicionals no vull dir que ICv i el PP són iguals.