divendres, 24 de desembre de 2010

El Carmel, la dificultat convertida en oportunitat.


Ahir al vespre vaig assistir a la presentació del llibre escrit per Rafael Pradas i amb fotografies de Txema Salvans, “El Carmel 30 anys de progrés. Un barri de gent lluitadora”. Aquest és un projecte de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns que ha permès disposar d’un llibre de molta qualitat, tant pel seu retrat del barri com per la pròpia qualitat d’una edició molt acurada. El llibre segueix la crònica iniciada amb el llibre de Lluís Bou “El Carmel ignorat”.

Rafael Pradas va parlar de la importància de la complicitat al barri del Carmel per fer transformar la realitat al llarg dels darrers anys. Complicitat entre un moviment veïnal que ha estat cabdal per liderar les reivindicacions necessàries per garantir una millora de la qualitat de vida al barri i una administració que ha estat sensible a recollir aquestes demandes i fer possible aquesta transformació.

El Carmel és un barri que viu encara d’alguns tòpics històrics si més no des de la resta de la ciutat. Fer una lectura del barri que no tingui en compte els moments de conflictivitat social, l’afectació de la droga o moments d’increment de la delinqüència seria erroni. Però també ho és no reconèixer en el barri molts altres elements que el fan complex, ric i viu. Les reivindicacions per un ensenyament públic de qualitat van tenir al barri del Carmel moments molt significatius a l’entorn de l’escola Tramuntana o per aconseguir un camp de futbol. El Carmel va ser un barri que va saber lluitar per aconseguir serveis i millores públiques i que avui dia segueix reivindicant amb la mateixa intensitat la millora del barri. Llegir el llibre ajuda a entendre tota la riquesa del Carmel i no quedar-se amb la imatge de les barraques o de les bandes que atemorien a la ciutat. Jo recordo la frase de “Cuidado que vienen los del Carmelo”. Com deia Elsa Blasco a la seva presentació “El barri del Carmel és el dels ocells, el dels bars de tota la vida, el de la rumba, però també el de les dones que es volen formar, el de la gent jove del Boca Nord, el de la gent que juga a futbol ...” (us recomano llegir aquesta presentació al blog d’ecosocialistes d’Horta-Guinardó).

Però perquè hi hagi complicitat no tan sols cal un moviment associatiu viu, plural i contundent, cal també una administració sensible i compromesa. Ahir Albert Batlle recordava alguns dels seus moments de relació amb el barri del Carmel des dels seus 16 anys com a regidor del Districte. La pròpia Elsa Blasco recordava la importància de recollir els fruits de la feina feta pels regidors López Vera, Albert Batlle i Imma Moraleda. Però tampoc no seria just no reconèixer la tasca de projecció de futur que li ha donat al barri del Carmel la feina duta a terme per Elsa Blasco (ICV-EUiA) al llarg d’aquests darrers anys. La capacitat per convertir la tragèdia de l’esvoranc de l’any 2005 en oportunitat és en gran part obra seva. Als polítics cal exigir-lis sempre sentit de la responsabilitat i de l’oportunitat. Elsa Blasco va saber l’any 2005 imprimir a l’atenció a les persones de l’esvoranc un toc molt personal i proper i després del 2005 aconseguir que els focus mediàtics sobre l’esvoranc es convertissin en millores al barri. Aquests darrers anys ha estat, per tant la culminació de la feina de molta gent, de gent del moviment associatiu (Custodia Moreno, Paco Rosales, Mercè Yubero, Pilar Camp, Fernando González, Antonio, Vázquez, Paco ...), però també la culminació d’una manera de fer política molt propera, sensible i eficaç. El Carmel ha viscut moltes de les seves grans transformacions després d’una crisi de confiança per l’esvoranc i enmig d’una intensa crisi econòmica. La dificultat convertida en oportunitat.