Les dretes saben governar fins i tot sense governar.

Cal felicitar a les dretes per la seva gran capacitat de governar. Si més no això és el que sembla. Avui Artur Mas ha pres possessió del seu càrrec de President, però ja fa dies que es respira un ambient de tranquil·litat pública. No us sembla? La crispació dels darrers anys ha desaparegut. No parlo de la lògica tensió de la campanya electoral sinó de l’ambient catastrofista que es vivia els darrers mesos, tot això ha quedat suavitzat des de la victòria de CIU. Artur Mas encara no ha exercit de President però ja sembla notar-se un ambient més plàcid i propici per resoldre els greus problemes de la població a Catalunya, quina barra!

Els socialistes han garantit la investidura d’Artur Mas (ho hagués fet CIU?), el traspàs de poders ha estat modèlic (cosa que no va passar quan Pasqual Maragall va arribar a la presidència), Artur Mas es dedica a lloar totes les virtuts de José Montilla i fins i tot un històric socialista com Ferran Mascarell assumirà una Conselleria del nou govern (d’això ja en parlaré quan escolti també les seves declaracions). Els mitjans de comunicació ho agraeixen. Amb una part de la plantilla de vacances es poden dedicar amb tranquil·litat a remarcar alguns gestos del traspàs o a fer travesses sobre qui ocuparà les conselleries. Sembla que ja no existeix risc de ruptura nacional, sembla que venen temps d’austeritat però d’idees clares en economia, es busca un govern per a tothom i no el desgavell dels darrers set anys. Això és saber governar. Passar de la crispació a la bassa d’oli sense esforç, sense prendre decisions. Catalunya és avui la mateixa que fa quinze dies, els problemes són iguals, però la dreta sap imposar un clima de baixa tensió que una part de les esquerres acaben assumint per manca de decisió, per manca de capacitat o per estar més preocupats de la crisi interna.

I segurament suprimiran la conselleria de Medi Ambient en contra del criteri de bona part dels experts, i es carregaran un codi ètic de la policia aplaudit per nombroses entitats de drets humans com per exemple SOS Racisme, o canviaran una política de memòria democràtica que ha començat a fer justícia a casa nostra, o aconseguiran introduir el debat del copagament en sanitat o treuran la limitació de velocitat sense arguments de pes. I ho faran per la via de l’anestesia, aconseguir un clima en el que repetiran que en moments com l’actual no hi ha politiques de dretes o esquerres sinó gestions amb eficàcia o sense. I molta gent claudicarà i potser algunes persones lamentaran haver-se cregut la gran mentida de la necessitat d’un govern de CIU. I caldrà estar atents des del carrer i des dels partits d’esquerres. És cert que tot govern es mereix un període de garantia, però alhora hem d’estar atents per no permetre tirar enrere coses que hem guanyat i que són un bé comú.

Les dretes saben governar, fins i tot sense governar. Avui Catalunya sembla un país amb més oportunitats de tirar endavant que el dia abans de les eleccions. I això no és cert, però fer creure això té molt mèrit.