dijous, 30 de desembre del 2010

Canviem ... i un brindis pel 2011

Avui em permeto la llicencia de parlar de mi i de felicitar-vos el 2011.

Un cop més he fet un canvi. Aquest cop un canvi de pis. Continuo de lloguer, continuo al Poblenou, però canvio de pis. I faig el canvi perquè milloro en les condicions del pis (tindré més llum, menys fred i menys soroll). I també faig el canvi perquè m’ha sortit l’oportunitat. No és el primer canvi de pis que faig, és el setè. Sis d’aquestes vegades he viscut al Poblenou i una sola fora del meu barri, a Sants. Tot i que també he de dir que darrerament he passat molts dies al pis de la meva companya al Guinardó. He viscut amb la meva família, he viscut sol i he viscut en parella. Al llarg de la meva vida no tan sols he canviat de pis, també he canviat de feina, d’estat civil, d’ambient ... i fins i tot crec que jo mateix he anat canviant (i no em refereixo al físic que això és obvi).

I és en els canvis on he trobat sentit a moltes coses. Quan vaig viure a Sants vaig veure que estava molt enganxat al Poblenou. Quan he treballat al Districte he estat conscient de tot allò que em va aportar treballar com a professor a Gravi. Quan aquests dies he obert caixes de records per fer la mudança he estat conscient de com m’han marcat amics i amigues, parelles, gent de l’esplai, alumnes, diables i diablesses, viatges i racons del món. Els canvis no m’espanten, els canvis m’esperonen, tot i que també he de reconèixer que la mudança m’ha matat. La meva mare sempre m’ha dit que tinc la flor al cul. Que a mi em venen moltes oportunitats. Potser és cert, no ho negaré, però també crec que cal tenir una actitud positiva que et permeti viure els canvis amb il•lusió. Les oportunitats a la vida m’han vingut, però també he intentat estar atent per no deixar-les escapar.

I sé que seguiré canviant i sé que seguiré content de les etapes que hauré deixat enrere. Perquè igual d’importants que són els canvis és important allò que mai canvia. Uns valors que mantinc vius al cap de molts anys, una gent que m’estima i que sempre ha estat al meu costat i moltes coses que m’omplen com el cinema, els llibres, la música, una bona copa, una estona fent l’animal amb la meva filla, un bon sopar, conèixer món, treballar a Horta-Guinardó, viure al Poblenou, alguna bona farra de tant en tant, militar a ICV, escriure un blog ... i no sé perquè he tingut ganes d’escriure-ho ara. Potser perquè en el fons el canvi de pis m’ha posat nostàlgic, potser perquè és cap d’any. Perquè el 2011 estarà ple de noves oportunitats i segur que també de canvis. Canvis que m’hauran de fer créixer, canvis que tindré ganes de viure amb molta gent. És cert, és cap d’any, i per tant ja que hi som, molt bones festes i sobretot un any 2011, ple d’alegria, passió i sort.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Els canvis sempre són incerts, i les decisions complicades de prendre, però s'ha de mirar per endavant, a risc d'equivocar-nos
M'ha agradat molt el teu article i em va fer sentir identificat, ja que aquest 2011 també em portarà canvis per a mi.
Espero que aquest 2011 sigui l'any en què ens puguem retrobar i tingues per segur que així ho faré, per poder recordar aquells temps d'escola i posar-nos al dia després de tants anys.
Una abraçada Pere, i et desitjo el millor per aquest 2011

Anònim ha dit...

PEre! et desitjo el millor del Món, que mai deixis de tenir aquesta mirada tan positiva i compromesa de la vida.

Una abraçada

natius