La visita de Ratzinger a Barcelona crec que ha acabat satisfent a poca gent. No havia escrit encara cap article sobre aquest tema, però ara amb una mica de perspectiva crec que ja puc dir algunes coses. Jo no l’esperava, perquè considero que la seva visita és desproporcionada, perquè em considero un creient que pensa que l’estat ha de ser laic i perquè no comparteixo el seu discurs. Crec que al final molta de la gent que l’esperava tampoc ha acabat de tenir clar perquè ho feia. És cert que per una marató o una celebració del Barça també es tallen carrers. És cert que per altres actes es malbaraten recursos. Però també és cert que si aquest és l’argument per defensar que es faci una visita d'aquestes caracterísitiques és una mica pobre. I a més tot s’ha de discutir des del principi de proporcionalitat.
Els sectors cristians no tinc clar si es poden considerar satisfets amb la visita. Els sectors més progressistes i d’església de base no han trobat especial ressò per fer entendre que hi ha múltiples esglésies. Una part important de l’església catalana ha vist com la visita del Papa girava a l’entorn de la seva capacitat de fer de propaganda de Barcelona o el català, més que dels elements vinculats a la fe. Tampoc tinc clar si més enllà del català s’ha aconseguit donar una imatge de fortalesa com a església catalana. També crec que s’esperaven una massiva assistència als carrers i una velocitat més moderada del papamòbil. No crec que hagin quedat gaire satisfets dirigents polítics que veien la necessitat de “quedar bé” amb Ratzinger quan en el vol d’arribada a Espanya el Papa va comparar la situació actual de foment del laïcisme amb la situació prèvia a la Guerra Civil. Ni crec que ningú tingui la sensació que la immensa majoria de la ciutat va penjar senyeres o es va sentir especialment motivada amb la visita. Tinc la sensació que l’allau de TV3 ha cansat, tot i tenir una molt bona uadiència, tinc la sensació que ha acabat sent un fenomen més mediàtic que real. Alguns diuen que val la pena per la projecció al món que s’ha fet, però jo tinc els meus dubtes de l’impacte real als mitjans de comunicació de la resta del món, és cert que ha permès veure la bellesa de la Sagrada Família, però la visita d'un líder religiós ha de ser molt més que un spot publicitari. I sobre el tema del català podria fer l’acudit fàcil de que va ser la llengua que més va utilitzar al costat del llatí, i no sé si això és la millor imatge de futur de la nostra llengua. La gent de l’estranger majoritàriament veu senyeres i escolta català sense entendre la transcendència política d’això.
Qui ha sortit content de la visita? Segur que la Fundació Nen Déu del Guinardó (que pel que sé fan una bona tasca), Joan Rigol i Josep Cuní que han estat estrelles per un dia i possiblement els sectors més conservadors del catolicisme que sí que han sentit que era la seva visita. La mobilització de gent els ha permès radicalitzar a determinats sectors, sens dubte.Com veieu possiblement la perspectiva d'haver passat uns dies m'ha fet ser més serè. I el que no faré és explicar en tot allò que discrepo d'aquest papa o que m'entristeix de l'església catòlica, necessitaria massa temps.
2 comentaris:
Em pregunto què he fet jo perquè després tants centenars d'anys sense Papa a Barcelona, jo hagi hagut de viure'n dues visites. Crec que ja he cobert el "cupo" fins que em mori. SOS. Mercè
No crec Mercè perquè segur que et queden molts anys de vida !!! i potser perquè a més arribarà un dia en que la vinguda d'un Papa sigui motiu d'orgull per a molta més gent.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada