Ciutadans. Les candidatures amb representació (1)

Miraré de fer un anàlisi de les sis candidatures que actualment tenen representació parlamentària i les seves opcions de cara a les properes eleccions del 28 de novembre, ara que ja ha començat la campanya. Em va semblar interessant quan ho va fer el Jordi Coronas al seu blog i ara miro jo de donar la meva visió, fent també l’ordre de menor a major representació actual.

Començo per tant per Ciutadans i pel seu líder Albert Rivera. Si hagués escrit aquest article fa un any hagués dit que no tornarien a entrar al Parlament però ara he canviat d’opinió. La divisió que va tenir amb l’aparició d’UPyD (la formació de Rosa Díez) amb Antonio Robles al capdavant de la candidatura a Catalunya i el procés de radicalització del Partit Popular en contra de la llengua catalana em feien preveure una lenta dissolució de Ciutadans, però en els darrers mesos la cosa ha canviat. Em sembla intuir un suport explícit de part de la caverna mediàtica, sobretot Intereconomia, a l’Albert Rivera i això l’ha permès situar-se amb força a la precampanya. Per altra banda Albert Rivera és un animal polític amb capacitat de fer-se veure i de ser molt concís i clar en els seus missatges i si bé Alícia Sánchez-Camacho li vol prendre l’espai jo crec que resistirà, i més si es confirma una baixa participació. Per tant es trobaria entre els 2 i 3 escons.

Per altra banda la campanya de Ciutadans mai deixa indiferent. Si fa quatre anys era el cap de llista qui es despullava, ara és la ciutadania i han aconseguit un nombre de visites important al seu anunci on sota el lema de “Rebélate”, la gent segueix despullada al líder. Fins i tot surt un nen despullat en el grup, fet que jo considero totalment desencertat. Però en aquest país el nu segueix venent i la campanya apareix com a fresca. A nivell de missatge la idea és clara, tenen un avantatge, no actuen en funció dels altres. Es posicionen com un partit no tradicional, que lluita per les llibertats individuals i per garantir el dret del castellà a casa nostra. Quan més clars són per a ells millor i això és un avantatge. Lògicament m’agradaria que no tinguessin representació perquè considero el seu missatge basat en la falsedat, com si a Catalunya les llibertats fossin restringides per fosques forces nacionalistes.