dimecres, 10 de novembre de 2010

Sàhara, el nostre compromís i la nostra lluita !



Cal girar la vista cap el Sud, cal respondre davant de la greu crisi que viu el poble sahrauí. No podem restar impassibles, cal denunciar la situació, cal exigir una resposta del govern espanyol, cal aturar la permanent agressió del Marroc.
La situació que es viu aquests dies al Sàhara i que podeu consultar en un blog que informa de manera permanent, és molt greu, però en el fons sabíem que podia esclatar. La impunitat amb la que el Marroc ha decidit anar esclafant tota forma de resistència sahrauí i la manca de compromís envers de les declaracions internacionals han portat al conflicte a una situació greu. La solidaritat internacional amb el Sàhara ha estat sempre molt important, a Catalunya tenim una llarga tradició amb l’ACAPS i altres entitats que han fet del Sàhara la seva lluita per un món millor. Però també cal dir-ho clar la permissivitat del govern espanyol i els interessos econòmics amb el Marroc no han permès que aquest clam pugui traduir-se en una pressió política de l’estat que més responsabilitat té en la greu situació derivada d’una descolonització. Siguem clars, aquest és un tema massa delicat pel PSC i el PSOE i per tant la seva relació amb el Sàhara ha anat des de la impotència de molta de la seva gent de no saber com recolzar al Sàhara tot i les postures oficials del partit i qui ha cregut que en el conflicte hi ha dos bàndols i que tots dos tenen la mateixa responsabilitat. Cal exigir una altra resposta, no totes les esquerres som iguals.
La meva vinculació al Sàhara ve de lluny, quan delegats del Front Polisari feien servir la seu de Nacionalistes d’Esquerra per la seva tasca al final dels vuitanta. La meva relació amb el Sàhara ve de lluny quan vaig deixar-me contaminar per l’apassionada lluita de gent com la Neus Canelles en favor d’un Sàhara lliure i en pau, o amb el grup del Sàhara Poblenou amb el Juanma o bé a Horta amb gent com la Núria Salamé i Sàhara Horta que van aconseguir impulsar un agermanament del Districte d’Horta-Guinardó amb BuCraa. He participat en diferents activitats vinculades al Sàhara i tot i que em manca informació i no em puc implicar tant com voldria, vull expressar, des de les meves petites possibilitats de comunicació, la meva indignació. A casa nostra tenim greus problemes a solucionar, però no poem tancar els ulls davant de la barbaritat que es viu als territoris ocupats. Cal exigir fermesa i dignitat, el Sàhara és la nostra responsabilitat i ha de ser el nostre compromís.