PSC. Les candidatures amb representació (5).

Em toca en aquest repàs a les formacions que actualment tenen representació parlamentària les dues formacions majoritàries, PSC i CIU. Avui parlaré del PSC i el primer element a tenir en compte és que segons com vagin els resultats la situació del PSC serà més propera al PP, ERC i ICV-EUiA que a CIU. Tot i així el PSC ha decidit basar la seva campanya en dir que aspira a governar en solitari. Suposo que deu ser una decisió estudiada, el PSC té gent molt bona fent campanyes, però la veritat és que sorprèn, no tant perquè faci una renúncia explícita al tripartit, sinó perquè són conscients de les dificultats d’obtenir un bon resultat. De fet davant de la darrera enquesta del CIS que els hi donava 33 diputats van manifestar que això demostrava que estaven remuntant.

El PSC ha decidit fer una campanya amb l’objectiu d’arribar a un públic molt específic, el votant metropolità que segueix tenint por a la dreta (com a concepte abstracte,no a les polítiques de dretes) i a la independència. En aquest sentit la presència de Corbacho al número 3, el suport constant de membres del PSOE, la insistència en poder fer un cara a cara en castellà o el lema “ni de dretes ni independentistes” van en aquest sentit. La seva campanya té un avantatge, tenir clar on es focalitza l’esforç però té el risc de que si no surt bé pots acabar perdent votants d’altres sectors i no recuperant aquests vots metropolitans. Aquesta decisió també té conseqüències a nivell intern després de les eleccions. Si els resultats són bon l’actual aparell socialista tindrà les mans lliures per consolidar aquesta línia de treball, mimant menys a determinats sectors o impulsant el relleu de candidatures a les municipals. En canvi si els resultats són clarament negatius les tensions internes poden ser importants o bé es pot produir un trencament que cada cop apareix com una opció més forta en el món de les especulacions polítiques.

Una de les característiques de les campanyes del PSC és diversificar molt la campanya i donar també molt de joc a formats nous i alternatius i a difondre els seus missatges a la xarxa d’Internet. En aquest sentit el seu spot electoral basat en la Vida de Brian el trobo encertat  per la xarxa però no per la tela, ja l'han canviat i han fet dos de diferents un amb el Montilla de protagonista i un altre que ja no ho torna a ser, i en canvi considero un error el concepte de les JSC del Montilla supernormal. Les fotografies del candidat són si més no inquietants i el lema de “Contra la divisió, més diàleg” intenta jugar amb un concepte que no puc compartir gens que és el de la suposada divisió a Catalunya (a no ser que sigui un lema en clau interna de partit). En general crec que el PSC aconseguirà un resultat digne, però que alhora després haurà de començar una feina important de replantejament del seu discurs i de la seva estratègia. Per poder ser alternativa de govern o es plantegen la possibilitat d’aconseguir més de 50 diputats d’aquí a quatre anys o bé es plantegen que sols hi ha l’alternativa d’un govern d’esquerres. El PSC depèn, al meu entendre, com ningú d’una bona participació electoral per aconseguir un bon resultat electoral i aquí és on té el gran repte.