dimecres, 17 de novembre de 2010

CIU. Les candidatures amb representació (i 6)



Finalment em queda fer una breu anàlisi de CIU. Sens dubte aquesta coalició tornarà a guanyar les eleccions (si no passa una desfeta no prevista). Possiblement aquest cop tindrà moltes opcions de fer govern, però el que realment cal veure en aquests moments és qui condicionarà un possible govern de CIU i quin és el resultat que finalment obté.
CIU comença a donar la sensació que perd pistonada. Ja s’havia plantejat en el seu moment que van començar la campanya molt aviat. Les coses li han anat bé, però es pot arribar a fer molt llarg l’sprint final. Artur Mas està avisant constantment del risc de la confiança en la victòria, però es veu més com una necessitat de donar imatge de modèstia que no una convicció que poden acabar retrocedint en relació a les enquestes. La sensació meva és que no arribaran als 60 diputats i diputades i que al final hi haurà una certa sensació de punxada, però tot i això tindran opcions de govern. I cal tenir en compte que han sabut gestionar la possible pèrdua de vots envers Joan Laporta (a a no ser que hi hagi una sorpresa de derrera hora).
Parlar d’opcions de govern és el darrer tema que interessa a CIU perquè acabaria desmobilitzant encara més a una part del seu electorat. L’opció de govern per majoria absoluta jo la descarto i si es compleix la meva predicció de baixada d’escons al final, el govern en solitari pot ser molt feble, a no ser que el PSC doni estabilitat sense entrar al govern. CIU sap que tant ERC com el PP si poden condicionar el govern ho faran amb un alt nivell d’exigència sobretot en aspectes molt visibles. ERC ja ha dit que sols donarà suport si es convoca un referèndum sobre la independència. Per tant en el fons l’opció possiblement més sòlida per a CIU és governar en minoria i comptar amb el PSC per garantir l’estabilitat a canvi de reforçar l’estabilitat del govern de Zapatero.
En relació a la campanya crec que aposten massa per la fibra sensible i l’emotivitat, basada en el culte a un líder. Tot i així he d’admetre que possiblement agrada a la seva gent i que per tant jo no sóc un bon referent. La seva campanya ha estat basada en la manca d’ideologia de la política. El lema és totalment neutre “Una Catalunya millor”, un lema que podria subscriure qualsevol de les candidatures que s’han presentat. Artur Mas ha reiterat que no és una campanya entre dretes i esquerres o entre independentistes i federalistes, sinó una campanya en que cal escollir al “gestor” i davant de la suposada ineptitud del tripartit CIU apareix com la solució. CIU ha sabut jugar aquesta carta, ara caldrà veure si tenia prou força per haver plantejat una campanya tan llarga com aquesta.