diumenge, 21 de novembre del 2010

Joan Herrera, retrat apassionat.



Aquest no pretén ser un retrat objectiu d’un candidat a les properes eleccions del 28 novembre, sinó una aproximació apassionada, personal i política, a Joan Herrera. Durant la campanya electoral nombroses entrevistes ens volen acostar el perfil més humà i íntim dels candidats, aquest cop fins i tot, i gràcies al propi Joan, estem coneixent la seva situació econòmica, si més no el que ens volen fer públic. Les entrevistes o retrats a Joan Herrera dels diferents mitjans tenen en comú una cosa, el descobriment d’una persona de fortes conviccions. Si repasseu les diferents entrevistes i reportatges ho veure, sobretot la que es va fer a el Público per part de Roberto Enríquez i Ada Castells, però en general també la resta de mitjans. La imatge que se li ha volgut atribuir de monitor d’esplai o escolanet es veu trencada quan es coneix un polític molt dens, de fortes conviccions i capaç d’argumentar-ho tot.
Conec al Joan Herrera des de fa uns 20 anys. El vaig conèixer quan es va acostar a Joves amb Iniciativa i ICV de Sant Martí al costat de tres bons amics seus, el Gabi, el Xavier i el Jaume. La seva capacitat ja es va veure des del principi. Fa poc mentre en Joan Herrera em dedicava el seu llibre “Economia i ecologia” em recordava quan va fer una de les seves primeres intervencions a Joves amb Iniciativa i jo li vaig comentar al Josep Vendrell que aquest noi apuntava. Ara em sento orgullós de que encapçali la meva formació política. Em considero amic del Joan i per tant és difícil ser objectiu, però si sempre es reclama autenticitat als polítics i tocar de peus a terra en el Joan Herrera ningú es podrà sentir defraudat. És un veí del Poblenou que surt a passejar amb el seu fill, que va a comprar o que dóna una volta amb la Sònia. Fa dos dissabtes vam poder xerrar una bona estona mentre estàvem a la castanyada organitzada per la Colla del Drac del Poblenou. Hi ha una cosa que encara sempre em sorprèn, la seva preocupació per atendre als amics i amigues. No és que se li hagin pujat els fums al cap, és que encara pregunta molt sovint com l’hem vist a un debat o què ens sembla una cosa que ha pensat. En Joan Herrera és sensible i carinyós com pocs i darrera del seu aire de persona que tot ho controla hi ha un tímid profund i una persona que cada dos per tres s’està replantejant si o està fent bé, a la vida o a la política.
Políticament és profund i radical. Té idees molt clares i pot arribar a defensar-les amb vehemència. Té dades i arguments per a tot. Cap tema polític li sembla menor, té una formació molt forta i com a bon lector i persona curiosa beu de totes les fonts que pot. La seva experiència a Madrid li ha permès agafar molta força, pot defensar qualsevol tema, des d’aspectes fiscals a temes energètics. Està acostumat a argumentar en llocs difícils, no li preocupa quedar-se sol, en aquest sentit s’ha curtit molt. Ara haurà de demostrar la seva capacitat de treball en equip, com a grup parlamentari, i d’arribar a consensos especialment amb els altres grups d’esquerres. En aquest sentit pot ser una veu incòmode per a uns socialistes que no han sabut plantejar la campanya en positiu, que no han aspirat a tornar a governar des de les esquerres. Està fent una magnífica campanya, els mítings no són el seu principal punt fort, però la seva capacitat de convicció és molt alta. Molta gent d’esquerres necessitàvem una veu sòlida i jove que ens donés la sensació de que segueix havent-hi camí i no dreceres.
Ho tinc molt clar, en Joan Herrera no és tan sols la persona que va en bicicleta, compra al barri i cuina bons arrossos (tot això és cert), que reflecteixen els diaris, en Joan Herrera serà sens dubte el referent de l’esquerra verda catalana durant molts anys. Igual que ha aconseguit sense entrar al Parlament que els candidats publiquin el seu patrimoni, aconseguirà que les coses es facin diferent i que la gent entengui que hi ha la possibilitat de fer polítiques d’esquerra verda. La seva honestedat personal i la seva immensa capacitat de treball estic convençut que faran que d’aquí a quatre anys valorem com a molt positiva la tasca d’ICV-EUiA al Parlament. D’aquí a una estona veurem com va el debat de candidats a TV3, però sens dubte estarà a l’alçada.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El patrimoni que ha declarat es pot considerar com a "moderat": el pis, las bicis, el scnic. Llavors que cony fa amb tot el que guanya cade mes?
Crec que deurien de declarar els ingressos que tenen i no els estalvis, perque pot ser que no estalviin o que sí que stalviin però que ho posan a nom d'un altre... Que declari el que guanya!!

Pere Nieto ha dit...

Si no m'equivoco el seu sou és públic!

Joana ha dit...

Gràcies per aquest retrat! Fa més il.lusió votar a algú que sap fer bons arrossos. I crec que no només està a l'alçada del debat d'avui, sinó que és el més convincent de tots.

Marc ha dit...

Anònim, un diputat no té cap sou per llençar coets!!
no son ministres!