La campanya electoral per les eleccions catalanes ja s’acaba. Queden poques hores i em sembla que molts dels meus amics de Facebook ho agrairan. Encara em quedaran alguns articles d’anàlisi, però és evident que baixaré el ritme compulsiu d’escriure articles. Avui tinc previst participar del sopar de final de campanya d’ICV-EUiA a Sant Feliu i diumenge a fer seguiment de col·legis electorals i a esperar els resultats.
Resumint, demano el vot per a ICV-EUiA i per Joan Herrera. El problema és com afrontar la justificació d’aquesta demanda de vot mirant d’aconseguir engrescar a algú. Per tant faré una crida (bé potser hauria de ser més modest) a quatre sectors socials diferents però propers, a veure si així puc centrar una mica més les meves idees.
A la gent que ha votat ICV-EUiA a altres eleccions i que potser es troba decebuda per la imatge que s’ha donat al govern, cal recordar que tot i haver comès errors, hem transformat aspectes de la nostra societat i que sols nosaltres podíem aportar segons quin discurs. Per primer cop a casa nostra es parla des de l’administració de memòria democràtica amb dignitat, per primer cop s’ha impulsat de forma decisiva una nova cultura de l’aigua. Però a més aspectes dels que han generat més polèmica també van apareixent com a referents importants. La reducció de velocitat està sent molt ben valorada pels experts, les entitats de defensa dels drets humans han aplaudit el codi del mossos d’esquadra o les càmeres a les comissaries ara ja no són una animalada. CIU ja ha expressat que es vol carregar l’obra de govern d’ICV-EUiA, per alguna cosa deu ser.
A la gent d’esquerres que s’ha sentit decebuda per la política duta a terme, especialment pel PSOE, a la gent que no comparteix la postura del govern espanyol en el tema del Sàhara, a la gent que vol que la laïcitat sigui real, a la gent que es va mobilitzar a la Vaga General els hi demano que valorin quin és el vot que podrà garantir millor la defensa des de les esquerres de l’allau conservador que ens volen imposar. Davant l’homofòbia, la corrupció, la fiscalitat per als rics, la precarietat, l’absència de sostenibilitat ... cal postures fermes i Joan Herrera ho pot representar.
A la gent d’esquerres preocupada per la sobirania nacional, a la gent d’esquerres que creu que la independència ha de ser la sortida però que no volen un govern de dretes per a Catalunya, també ens adrecem. ICV-EUiA no serà mai l’excusa per no avançar cap a la plena sobirania nacional. La nostra força política es compromet en aquest camp, però no creiem en la sobirania nacional en abstracte, volem ciutadans i ciutadanes lliures en tots els àmbits, personals i col·lectius, el meu nacionalisme neix de la defensa de tots els drets i per tant el meu espai és ICV-EUiA.
I finalment crido a pensar en l’opció de votar a ICV-EUiA a les persones que dubten pe`ro no es resignen. A les que es plantegen no a anar a votar o votar en blanc per expressar la seva insatisfacció. Acceptar les errades, saber que haurem de canviar coses i comprometre’ns a buscar sortides és responsabilitat de totes i tots. No fotem! Cal el compromís actiu, cal estar al carrer i recolzar els moviments socials, cal expressar la queixa, però no podem posar catifes vermelles perquè trepitgin més còmodes la gent de dretes. Algú recorda el percentatge d’abstenció de les darreres eleccions, o el nombre de vots en blanc? Tampoc ho recordarem d’aquí a poc temps ni tan sols si és molt destacat, el que sí que recordarem és quines polítiques tindrem a casa nostra.
Verd esperança, solucions d’esquerres. Vota ICV-EUiA. El futur no està escrit. Vota Joan Herrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada