dijous, 25 de novembre de 2010

Com diu ERC el PP no hauria de ser la tercera força al Parlament.

En una cosa (bé de fet en unes quantes) coincideixo amb ERC, cal frenar el PP i mirar de que no sigui la tercera força política a Catalunya. La recepta per fer-ho per a mi és diferent. ICV-EUiA podria arribar a ser la tercera força política a Catalunya després de les eleccions de diumenge? Fàcil no ho és, però impossible tampoc.

L’efecte d’aconseguir que ICV-EUiA fos la tercera força política després de les eleccions tindria un efecte molt important, no tan per configurar coalicions de govern, sinó més aviat per marcar la línia vermella que no s’ha de creuar. El plantejament d’ERC és dir que qui sigui la tercera força política a Catalunya (segons ells ERC o PP) tindrà una millor disposició per tal de condicionar un hipotètic govern de CIU. Com ja s’ha dit per activa i per passiva, ICV-EUiA no formarà part d’un govern de CIU i gairebé segur que no hi haurà la més mínima opció d’un govern encapçalat pel PSC. Però en política, i més en moments de crisi econòmica i de confiança com l’actual, no tan sols és important saber qui governarà, ni qui li donarà suport, sinó també qui s’ofereix per defensar uns valors d’esquerra verda als que no volem renunciar. Per tant que ICV-EUiA fos la tercera força política permetria un treball més coherent i contundent des de l’esquerres. Alguns demanen força per condicionar a CIU, nosaltres demanem força per canviar les polítiques i plantar cara a la dreta.

I és més, un important augment dels suports electorals a ICV-EUiA reforçaria les ambicions sobiranistes de Catalunya. És cert que per a la nostra formació aquesta no és la primera prioritat del nou govern, però també és cert que les nostres propostes en qüestió nacional són assolibles i agosarades, permeten obrir un ampli consens però alhora no tenen sostre. ICV segueix defensant un model de base federal que permeti l’exercici dels nostres drets nacionals, però sense renunciar a la plena sobirania, tant si la ciutadania així ho expressa com si l’actitud de l’estat espanyol no ho fa viable. Com a sobiranista que sóc em sento còmode amb un full de ruta ambiciós i sense posar límits a les nostres ambicions.

Davant de la resignació d’esquerres que han fet altres formacions i davant de l’actitud constructiva en matèria nacional d’ICV-EUiA no hem de tenir dubtes que representem un espai polític que ha de créixer i que és antagònic al del PP en polítiques socials, econòmiques, mediambientals, nacionals.... Però també som la millor garantia davant d’un possible nou govern del que discrepem en les seves propostes en matèria de polítiques socials, econòmiques, mediambientals ... Per què no podem ser la tercera força?