dijous, 25 de novembre de 2010

Anem fent balanç (2)


La campanya com deia ha estat més aviat fluixa, o si més no això és el que ens ha arribat a través dels mitjans de comunicació. I de fet són aquests mitjans, i especialment els públics, que s'han convertit en uns dels protagonistes pel tema dels blocs electorals i el cara a cara. D'entrada és evident que una regulació com la nostra tan estricte i minuciosa va en contra d'un dret a la informació plural i professional. Però què passaria sense aquesta reglamentació? Els mitjans fan una informació plural i rigorosa la resta de l'any? Els polítics no convertirien en tema constant de campanya els possibles desequilibris en les informacions?

Un altre element interessant ha estat el creixement del paper d'Internet a la campanya, jo crec que encara massa dèbil, però curiosament ha servit per fer córrer una campanya paral·lela, més barroera potser però que ha generat notícia. Internet ha servit per difondre un vídeo d'orgasmes, de fals porno, de carteres que es roben, de Mairenes que ensenyen els pits, de videojocs intolerables ... No s'ha fet encara un ús específic de les noves potencialitats d'Internet, si més no s'ha fet poc, sols s'ha utilitzat Internet com un canal més.

I un altre element que volia destacar és, ho sento, un element més intern, com a militant d'ICV. Joan Herrera s'ha consolidat com un referent polític de primer nivell, ha seduït a la premsa, ha interessat a sectors que fins ara ens acusaven de bonisme. Joan Herrera ja no és el jove amb futur que vaig conèixer o un ingenu que va amb bicicleta. Joan Herrera és un element nou, a nivell personal però també a nivell de l'esquerra verda, un espai que més enllà dels resultats de diumenge, el repte real serà consolidar aquest espai d'esquerres i alternatiu. ICV-EUiA ha de saber ser una alternativa real des d'un nou missatge i des d'una nova manera de fer. Insisteixo un bon resultat d’ICV-EUiA és important aquest proper diumenge, però no és suficient, perquè el més important és com aconseguim frenar l’onada conservadora, com anem aplicant una nova política d’esquerra verda a casa nostra i com recuperem la confiança i la complicitat. I això va més enllà del 28 de novembre, però el vot a Joan Herrera pot ser una bona eina en aquest sentit.