dissabte, 20 de novembre de 2010

Campanya calenta

La campanya sembla haver agafat un to una mica de vodevil. Si més no acabem parlant de les coses més singulars i no del que ens juguem a la campanya. Alguns elements han estat ja prou tractats però sí que hi volia fer una referència. En primer lloc que el sexe ven. L’orgasme davant del fet de votar a Montilla (a mi no m’ha semblat oportú però també conec gent que ho defensa), el fals vídeo porno de Montserrat Nebrera (trobo la idea encertada però una mala realització) o l’anunci de Ciutadans amb tothom en boles (innecessari el nen i genial la cara dramàtica de la dona que veu que el seu fill haurà d’estudiar en català), demostren que la referència sexual atrau a públics amplis i aconsegueix convertir-se en notícia. Hi havia un anunci d’una clínica sexològica que plantejava temes d’impotència que feia un anunci que venia a dir que si la teva vida sexual funciona la resta no importa (més o menys) a mi em semblava absurd però potser alguns publicistes creuen que encerta. Per no semblar sectari i oficialista puc recordar el lema de “folla’t a la dreta”.

Per altra banda acaben sortint a la premsa els grans debats sobre aspectes polèmics. Per exemple el videojoc indecent del PP o l’acusació de Puigcercós de que a Andalusia no paga ni Déu (fet que li ha permès sortir per exemple al programa del Buenafuente). Fins i tot si a molta gent li preguntem què recorda de la campanya de Joan Herrera segurament dirà que ha fet públic el seu patrimoni, un element positiu però anecdòtic.

Com és que la campanya gira a l’entorn d’aquests temes? Les organitzacions polítiques no tenen res a dir? Els mitjans de comunicació exploten al màxim aquestes anècdotes sense entrar a valorar res més? La gent no té ganes d’escoltar coses més profundes? Segurament hi ha una part de responsabilitat en cada una de les parts, però el tema seria veure quina és la proporció de cada responsable. Parlant de mitjans de comunicació tothom creu que si es deixés actuar als mitjans públics amb criteris estrictament professionals i sense blocs electorals, el resultat informatiu seria molt millor?

Per tant està vist que estem en campanyes basades en elements d’espectacle o polèmica. De moment Joan Herrera ha estat molt discret en la campanya, ara vaig cap el míting central on ens han avisat que potser hi ha sorpreses. A veure què passa i quina mena de sorpreses ens ofereixen ... no fos cas que sortim molt més als diaris.