dijous, 28 d’octubre de 2010

El relat també és a fora.

Reprenc les meves reflexions a l’entorn de la necessitat de trobar un relat que permeti donar sentit a la situació actual de desconcert, sobretot en els àmbits del que coneixem com les esquerres. Un dels aspectes més sorprenents de la situació actual és que vivim el “millor moment” de la nostra societat. L’esperança de vida creix, el nivell de formació de les generacions joves ha estat més alt, la capacitat d’informació és brutal ... però també existeix la percepció que hem tocat sostre i que per tant la gent més jove i les properes generacions no viuran millor que nosaltres, al revés. Les seves incerteses laborals, la seva dificultat d’accés a l’habitatge o les seves incapacitats d’emancipació econòmica poden ser superiors, per primer cop a la història, a les generacions que els han precedit. Això és terrible. I això és fruit d’un model de societat occidental que ha tingut com a principal objectiu el guany ràpid sense tenir en compte el cost.

Tots recordem frases tòpiques de pares, mares, avis i àvies dient que havíem d’aprofitar el que teníem perquè ells no ho havien tingut. Quan no estudiàvem ens recordaven que de la seva generació pocs havien anat a escola, quan no teníem gana ens recordaven que ells haurien estat feliços de tenir el plat que nosaltres teníem al davant i no ens volíem acabar, i quan demanàvem unes bambes noves ens deien que a ells les sabates els duraven anys. Nosaltres podem dir molt menys això als nostres fills i filles en molts aspectes. No dic que sigui dolent, possiblement recuperar un discurs sobre austeritat i parlar fins i tot de decreixement pot ser positiu. Però en el fons aquest pot ser un dels elements que ens falla del relat.

Totes les generacions anteriors vam viure la necessitat de rebel•lia i d’alternativa, però també conscients de que la ostra generació tenia més oportunitats que l’anterior i per tant ho fèiem des d’una certa confiança. Les actuals ja no ho veuen així. El nostre model ja no només és injust socialment sinó que a més està caducat. No només tenim un sistema que discrimina i contamina, un sistema que margina i empobreix a una majoria, tenim un sistema que ja no pot seguir oferint millors oportunitats a la gent. Davant d’això els canvis han de ser molt profunds i a més el relat s’ha de buscar escoltant a molta gent. Avui, fora dels partits, hi ha molt discurs que hem de seguir amb atenció. Molt possiblement això anirà guanyant força i per tant o bé canviarem de model polític o bé sabrem incorporar aquests nous plantejaments a les forces polítiques. Tinc la sensació que ara, més que mai, fora de les formacions polítiques hi ha molt discurs polític. Les formacions polítiques que històricament hem estat més a prop dels moviments socials també haurem de demostrar la nostra capacitat de saber escoltar aquestes noves veus, algunes realment atractives.