dimecres, 27 d’octubre de 2010

I va el senyor i es pixa !!!

Diuen que un dels principals problemes de les esquerres actualment é no saber comunicar. Quan estudiava em recordaven que a més d’un emissor i d’un receptor cal que hi hagi un canal (com es transmet la informació) i un codi compartit, és a dir que tant l’emissor com el receptor es puguin entendre. És cert que sovint hem fallat no compartint un mateix llenguatge amb la gent, hem explicat coses que la gent no entenia o no hem sabut donar-li un sentit lògic a un allau d’informacions. Però sovint el canal també és important. La gent rep un allau d’informacions majoritàriament en una determinada línia ideològica.

És cert que cansa molt haver d’estar parlant dels mitjans de comunicació i de com configuren un estat d’opinió general, però em costa resistir-me a no reaccionar davant del que a mi em sembla una autèntica manca de credibilitat. Estic parlant de La Vanguardia d’avui 27 d’octubre. Quina és la fotografia de portada? Jordi Hereu i Assumpta Escarp passegen per Ciutat Vella, mentre una persona (un indigent segons el diari) acaba d’orinar al costat de la porta d’una entitat bancària (la fotògrafa no va aconseguir que li aguantés la pixera fins que arribés la comitiva, perquè llavors la foto hagués estat més impactant). La frase de portada tampoc té pèrdua: “Un indigente no dudó ayer en orinar en la esquina de una entidad bancaria del Raval barcelonés justo antes de que pasaran por allí el alcalde Jordi Hereu y su responsable de seguridad, Assumpta Escarp”. Què vol dir que no va dubtar? Tindria valor la frase si ho hagués fet conscient de la presència de les autoritats, però ho va fer abans que passessin, totalment aliè al que es movia al seu voltant. I on està la sorpresa? Algú pensava que per inventar-se una ordenança determinades persones canviarien aquestes actituds? Algú creu que amb determinades persones la forma de canviar els seus hàbits és a partir de multes? La foto això sí, pot fer vendre diaris.

Però La Vanguardia no en tenia prou amb l’anècdota. A la pàgina 3 de la secció Vivir, torna a penjar la fotografia. Quantes vegades una fotografia es repeteix a portada i a l’interior del diari? I no només això dóna veu a la fotògrafa perquè expliqui la seva proesa. Poques vegades he vist a la meva vida que un fotògraf pugui explicar en el propi mitjà com ha fet la fotografia. La pròpia fotògrafa admet que segur que ni Jordi Hereu ni Assumpta Escarp van veure aquest fet. L’article és bàsicament una defensa a ultrança de l’autoritat i un posicionament a favor d’Assumpta Escarp. Però en realitat on està la notícia? Reconec que la fotografia és oportuna. Però que un indigent del Raval es pixi a una façana aliè al que passa al seu voltant ha de ser notícia de portada? Que persones amb trastorns mentals o addiccions orinin a una façana és un problema d’incivisme? (jo no ho veig així, tot i que em costa d’opinar perquè incivisme no surt ni al diccionari).

Però clar és normal que La Vanguardia tracti això com un tema fonamental i de gran impacte. No cal dedicar més espai a notícies que no consideren tan fonamentals com la greu repressió al poble sahrauí (li dediquen poc més espai que a la mort del pop Paul) o a les constatacions d’Hisenda sobre les irregularitats al finançament de CIU (aquesta notícia encara no l’he trobat, però seguiré buscant). Hi ha moltes maneres de veure les coses però hi ha sectors molt influents obsessionats en que sols les veiem des d’un punt de vista.

4 comentaris:

jordi sp ha dit...

La foto és d'una realitat social pròpia del norealisme italià.
Amb això s'exposa:
- com ens recordem de la banca que rep diners de l'estat, no deixa a les empreses i particulars però son capaces de finançar fitxatges esportius milionaris.
- La desafecció envers la política i els polítics. L'alcalde d'una població ja no aixeca respecte a l'autoritat i a més a més potser ni sabia qui eren. Potser els únics que reconeixia eren els agents de la urbana.

Ens veiem el dia 1, sinó abans, o a la porra de les eleccions.

Anònim ha dit...

Aquest indigen segurament un dia va tenir feina, familia, casa...
segurament un dia al van despatxar de la feina. Segurament tenia estalvis i se'ls va menjar, seguarament tenia una casa amb hipoteca i al van desallotjar, segurament tenia familia i la va perdre pel cami. Segurament nosaltres demà tambe serem indigents.
He llegit a la premsa que ara toca privatitzar Ciutat Vella, per evitar "males intencions", es veu que la privatitzaciño és la millor formula. Diuen que fins i tot privatitzaran les llicències municipals (obres, activitas...) al puro estilo madrileño (el que estan fent a Madrid els del PP)
Jo que creia que el millor era NACIONALITZAR.
Estarem a la guait per veure que voteu al ple municipal.
Al Jordi "el de la porra de les eleccions" li dic que no cal ser massa espabilat per premonitzar el què passarà.
Jo tambe penso que ni els joves us votaran, ni els dels Psuc, no cal més que veure quina quantitat de gent va al vostres mitings.

Pere Nieto ha dit...

La pressió d'aquests mitjans de comunicació és el que arrossega a una majoria política a votar l'ordenança del civisme (ICV no la va votar). Alguns mitjans es refereixen a aquest senyor com un incívic. Això ho trobo indignant. Sobre el tema dels resultats electorals serà la gent qui els dirà, jo (com molt bé sap el Jordi) sempre faig una porra entre la gent que li ve de gust i aquest cop faré igual. Anònim, cap problema perquè participis i diguis la teva opinió i tranquil que jo mai l'he encertat.

jordi sp ha dit...

però jo sei que vaig guanyar-ne una!!!!!