Plantejava que el primer element clau per tal d’impulsar la regeneració política des de la ciutadania és el de la participació. La política ha de tenir un contrapunt clar en la societat civil. Actualment la participació ciutadana, entesa com el compromís personal i no com la consulta des de les administracions, es troba en una situació de crisi clara. La gent que avui dia participa activament en entitats amb capacitat de transformació social és molt poca. Lamentem el rumb que pren la ciutat de Barcelona no sigui el que ens agrada però és evident que des del moviment associatiu la capacitat real de confrontació és molt baixa. Hi ha barris que tenen necessitat de transformació evidents, hi ha barris amb projectes que majoritàriament es volen canviar i en canvi la capacitat d’aglutinar als veïns i veïnes no existeix per la debilitat del moviment associatiu. Des de les administracions possiblement no s’ha ajudat a consolidar aquest moviment associatiu, però quina capacitat de contrapunt a l’administració té una AVV que quan fa la seva assemblea anual reuneix en molts casos a un màxim d’una dotzena de veïns i veïnes del barri? No tots els barris viuen aquesta situació i precisament allà on el moviment associatiu aconsegueix aglutinar una part significativa del barri els resultats són evidents.
He posat en primer lloc l’exemple dels moviments veïnals perquè són els que conec més directament, però la situació es podria traslladar a tots els àmbits. Hauríem d’aconseguir fer el pas a enfortir amb la nostra participació fórmules alternatives de consum o banca, amb experiències cooperatives per exemple. Hauríem d’aconseguir plataformes en defensa de la salut pública que tinguessin capacitat real de frenar algunes fórmules que aviat sembla que arribaran. Hauríem de donar suport a entitats que defensen el transport públic, els drets de les persones nouvingudes o les AMPES en defensa de l’escola pública. O, com no, la participació sindical.
No vull evitar la responsabilitat de les administracions i per tant dels partits polítics de respondre davant d’aquestes necessitats, però des del punt de vista de les esquerres no podem ignorar la necessitat d’uns moviments associatius potents, perquè siguin un contrapunt necessari quan governin les dretes, perquè sigui una resistència necessària quan es vulgui governar com les dretes o per consolidar i impulsar polítiques clares des de les esquerres. Una participació activa en diferents àmbits de totes les persones que creuen que cal transformar la nostra societat garantirien uns moviments associatius prou potents per fer possible una altra manera de governar. El tòpic diu que no hi ha prou en votar cada quatre anys. Des de les administracions s’han d’impulsar processos de participació. Però des de la societat s’ha d’assumir el repte també de no renunciar a intervenir de forma decisiva en els afers col·lectius, però per tal de fer això cal, entre d’altres coses, una major presència de gent en aquests moviments. Per tal el primer compromís que es pot prendre és el de la participació.
2 comentaris:
Hola, Pere
Estic d'acord en termes generals en l'esperit del post, només volia aportar un parell de comentaris que m'ha suggerit.
Crec que l'exercici d'autocrítica dels partits polítics ha de ser encara més gran que el que, estic d'acord, com tu dius, ha de fer la ciutadania per mobilitzar-se.
Passes una mica per sobre quan dius que "des de les administracions possiblement no s'ha ajudat a consolidar aquest moviment associatiu", quan considero que és un dels grans quès, sinó el gran què. Perquè és evident que conclosa la transició (?), a principis-mitjans dels 80, els partits polítics (sobretot alguns de pseudo-esquerra, o de més esquerra aleshores que ara) buiden de lideratge gran part d'aquest teixit associatiu, que passen a integrar les seves files. Amb tota la bona fe que vulguis, però el que queden en molts casos són estructures veïnals sense empenta i relleu, cosa que, desenganyem-nos, a la majoria de partits ja els va bé.
Tant bé els va que els continuen mantenint com a interlocutors preferencials (amb aires clientelars), són "els" representants del barri, perquè sempre ho han sigut. No dic que no tinguin legitimitat, però penso que cal prendre perspectiva de com han canviat les coses i en tot cas fomentar que organitzacions com la FAVB o la CONFAVC guanyin pes, que siguin laboratoris d'incidència política. A tothom li va bé un contrapès que faci soroll, però el just, sense que hagin de canviar massa les propostes. Ara, quan hi ha una confrontació potent i real, es defuig el debat desligitimant el contrapès (perquè són okupes, perquè no representen a ningú o perquè no estan "degudament" organitzats).
Dius també que l'administració ha d'impulsar processos de participació. Estem d'acord, tant de bo alguns siguin molt més sincers dels que es presenten. I aquí està una de les altres claus. Crec que en política, quan l'entussiasme/motivació que la gent ha aconseguit arrancar amb esforç és traït (o es percep traït) és molt, però molt, difícil tornar-lo a recuperar. No és una decepció que es recupera en setmanes. És una apatia que potser no es pugui tornar a revertir en anys. I en qualsevol cas tal cosa no es donarà si no es perceben canvis reals, estructurals, sincers, en aquells que sempre han estat a dalt sense moure un dit. O que han estat canviant-ho tot perquè no canviï res.
El debat donaria per molt, i podríem estar hores - parlant per exemple de la "liquidesa" de les organitzacions/institucions/referents que abans ens aglutinaven, però que ara, per efecte de la modernitat globalitzadora, han deixat de tenir sentit: no ens sindiquem perquè tenim una feina cada 3 mesos, no ens organitzem amb els veïns perquè avui vivim aquí i demà allà, etc-
Però se m'acaben les piles....
Felicitats pel bloc (fa temps que el llegeixo) i merci per obrir-lo al diàleg.
Lectura pel comentari: Temps líquids, Zygmunt Bauman.
Molt interessant la teva aportació. Hi coincideixo molt i si de cas en parlaré més endavant. Ara estic plantejant aquesta sèrie d'articles de com regenerar la política des de fora, després en parlaré des de dins. Ja t'avanço que hi hagut la tendència a buidar de forces a les associacions, pensant que aquestes podien ser molestes, però quan no existeix aquest moviment associatiu la situació és pitjor. La manca d'associacionisme fort afavoreix per exemple l'aparició de plataformes sovint insolidàries i irresponsables. T'asseguro que en parlaré, espero seguir-ho debatent.
Publica un comentari a l'entrada