dimarts, 31 d’agost de 2010

Regenerar la política (1).

Deia que parlaria de regeneració política i que aquesta havia de ser una de les prioritats del curs. Però possiblement tothom es planteja quan es diu regeneració política que parlaré de partits i càrrecs institucionals, i la veritat és que en parlaré poc. És cert que no és senzill des de dins del sistema canviar profundament les estructures. En alguns casos per interessos foscos però en molts casos per la pròpia inèrcia i la dificultat de veure sortides. Per tant ha de ser responsabilitat de tothom els canvis necessaris que permetin augmentar la capacitat de la política de donar respostes a les necessitats socials a casa nostra. Quan es veuen problemes en l’educació s’apel•la a la responsabilitat de tothom, quan es parla de la sanitat es recorda la necessitat de ser persones que utilitzem racionalment la sanitat i que som responsables també de la nostra pròpia salut ... quan parlem de la política ens limitem a constatar que els polítics són dolents, corruptes i allunyats de la realitat i en quedem aquí. Això no pot ser.
Conscient de les limitacions dels partits i de la necessitat de fer una reflexió des de dins també m’atreveixo a plantejar algunes línies de treball que des de fora poden ajudar a aquesta necessària transformació de la política. Lògicament ho faig des del punt de vista de la regeneració de les esquerres, no entenc la política des d’un altre punt de vista. Proposo 5 línies de treball que poden aglutinar un gran nombre de compromisos personals i que aniré desenvolupant:

1. Participar
2. Debatre
3. Fer Vaga el 29 de setembre
4. Denunciar
5. Militar políticament

L’absència de treball en aquest sentit enfonsa a les esquerres i el que és més important evita polítiques d’esquerres. A mi el que em preocupa més no és que Ricard Gomà (per exemple) deixi de ser Regidor d’Acció Social, sinó la possibilitat més que real de que aquestes polítiques puguin retrocedir a la ciutat. El que més m’importa no és que l’Elsa Blasco pugui deixar de ser Regidora d’Horta-Guinardó sinó que la gran transformació que viuen els seus barris o l’alta complicitat social pugui alterar-se. Per tant renunciar a uns bons resultats de les forces d’esquerres no és enviar gent a l’oposició a l’atur, sinó sobretot canviar formes de fer la política, en alguns casos que calia fer però en molts altres casos pot tenir greus conseqüències pels sectors més febles.
Per tant desenvoluparé aquests 5 eixos d’acció conscient que cal exigir a la gent que reaccioni, no tan sols als polítics institucionalitzats. A vegades he parlat del terme “anarcofatxa” per referir-me a la gent que darrera del seu passotisme i del seu sentit destructiu de les polítiques d’esquerra, però alhora sense compromís personal, acaben afavorint a les dretes. Tinc un gran respecte per la gent de les Associacions de Veïns i Veïnes que creuen que no estem encertant en el model de ciutat, tinc un gran respecte per la gent que treballa en plataformes d’acollida locals i creu que estem afrontant malament la immigració, tinc un gran respecte pel delegat d’estudiants que creu que cal potenciar polítiques que afavoreixin l’emancipació de la gent jove ... però he de tenir el mateix respecte per la gent que diu que és d’esquerres, que no s’implica, sols critica i deixa de votar? O aquesta actitud és sols una cortina de fum que acaba afavorint a les dretes?