Sortir a la foto

Sortir a la foto. Sovint sento parlar d’aquest fenomen i sovint hi penso al voltant d’això. L’altre dia amb la posada en marxa del Metro del Carmel ho vaig sentir reiterades vegades. Aquests polítics sols venen a per sortir a la foto. S’inaugura sols per sortir a la foto ... una part de raó segur que té la gent que ho diu, però què passaria si no sortissin a la foto?

Vivim en la societat de la imatge, de la notícia de poc recorregut, de la superficialitat. Això afavoreix la “obsessió” per sortir a la foto. Ens escandalitzem perquè els polítics sembli que treballin sols per aparèixer a inauguracions, primeres pedres i celebracions, però en canvi la majoria de la gent sols es quedarà amb aquesta foto i no aprofundirà gens en tot allò que hi ha al darrera. Hem convertit la imatge ràpida en la notícia. L’actualitat és tan fugaç que s’ha de condensar tant que es desvirtua. Potser hauríem de fer alguna cosa per canviar-ho, però no és senzill.

També és cert, tot s’ha de dir, que és de justícia aparèixer a la foto. Els polítics han de donar comptes de la feina que fan, dels compromisos que assoleixen. Una forma eficaç de donar a conèixer la feina feta és encapçalar un acte públic i amb projecció mediàtica. Avui a tot Espanya saben que el Metro ja arriba al Carmel. I també hi ha un altre aspecte lògic d’aquesta importància que es dóna a la foto, compartir la satisfacció pels èxits obtinguts. Que el Metro hagi arribat al Carmel no tan sols depèn dels polítics ni molt menys és un èxit de les administracions en exclusiva, però sí que existeix un sentit de formar part d’una justa victòria, d’haver assolit una cita important i això es vol celebrar. I no tots els polítics, per exemple el dia del Metro al Carmel, tenien la mateixa intensitat de vivència personal al darrera de la posada en marxa del Metro (l’Elsa Blasco o el propi Jordi Hereu van tenir una actitud molt destacada durant l’esvoranc), però en el fons els càrrecs públics representen l’expressió de tota la ciutadania. La presència del President José Montilla al Carmel expressava el suport d’un govern i d’un país a un moment important pel barri. És cert que en la situació de desafecció actual això es pot viure al revés, però estaria bé plantejar-se un dia proper en que els càrrecs públics fossin percebuts com a representants de la ciutadania.

Dit això crec que hi ha coses que s’han de fer per aconseguir que la foto sigui més justa, i algunes es van fer. Les diferents autoritats van agrair l’actitud del barri del Carmel, primer reivindicant el Metro i després afrontant les conseqüències de l’esvoranc. Jordi Hereu va exemplificar aquesta lluita en Fernando González de l’AVV. El mateix Alcalde també va fer l’acte més just quan va posar en primera línia del discurs a l’Elsa Blasco com a Regidora d’Horta-Guinardó. I la foto va ser més coral gràcies a la presència de molta gent del moviment associatiu dels barris. Per exemple convidar als comerciants de la plaça Pastrana a l’acte crec que va ser un acte per fer més acurada la foto. Han aguantat obres durant més de set anys i la seva activitat comercial s’ha vist afectada, convidar a aquesta gent, en molts casos gens satisfets amb la gestió de l’obra, a la posada en marxa era una bona decisió.

És cert que pel meu gust hi havia massa tècnic i càrrec i poc veí o veïna i en aquest sentit es podria haver millorat, però no sempre les fotos són perverses. Com que de moment ens plantegem una societat en la que hi haurà moltes fotos, que com a mínim siguin el més plurals i reals possibles.