dilluns, 2 d’agost de 2010

El Periódico cfreu que prohibim massa

Diumenge 1 d’agost. Per fi de vacances. Dissabte vaig provar de recuperar-me de la tensa setmana abans de vacances i em llevo el diumenge conscient de que durant prop d’un mes he de mirar de tenir una vida relaxada i agafant forces. Com que sóc del Poblenou i aquests dies tinc la meva filla decideixo anar a la platja i ala Rambla compro el diari. Trio instintivament El Periódico en català i m’anuncien que ha pujat el preu, ara el diumenge 2’50 euros, no està mal 400 peles, no? Deu ser que milloren significativament el contingut. I efectivament veig que l’augment de preu està justificat, el tema del diumenge és gairebé surrealista: “Solució prohibir”. “Toros, burca i tabac són algunes de les regulacions que arriben des de la política”. No m’ho puc creure, encara no tinc clar què volen dir, però crec que em sorprendré.
Vaig directe a l’editorial que es diu “Prohibicionisme i democràcia”. Ho resumeixo en una perla: “Una altra cosa és que, portats per un fonamentalisme cívic de nou encuny, els poders públics considerin que han de complir amb un imperatiu categòric indeclinable i vulguin regular fins i tot els detalls més nimis de la utilització de l’espai públic”. Jo hi podria estar d’acord, però el problema és que el Periódico no ho està, o si més no hauria d’explicar que ha canviat d’opinió. L’actual allau de regulacionisme institucional és una sortida barroera de moltes administracions davant de la pressió mediàtica que La Vanguardia, però també El Periódico i El País han fet sobre l’espai públic. L’ordenança del civisme que sols ICV-EUiA va combatre per inútil demagògica i simplista va ser vista amb simpatia per gent que ara la critica.
Però a més em sembla que el garbuix que fa el Periódico és perillós i si no fos un tema important seria per riure. Com es pot comparar la prohibició dels toros amb l’ordenança del civisme? Com es pot fer paral•lelismes entre la burca i la llei del tabac? Prohibir els toros ha estat una decisió política nascuda d’una proposta ciutadana avalada per 180.000 persones i que té com a principal objectiu salvaguardar els drets dels animals. Determinades ordenances que prohibeixen la mendicitat al carrer sols busquen una sortida estètica a un problema social. Sols faltaria que una societat democràtica no tingués capacitat de regulació i prohibició. Aquesta és una de les raons de ser de la democràcia, posar en la societat la capacitat de marcar les seves pròpies lleis. Però si hem arribat a regular els aspectes més ínfims de la nostra vida pública ha estat precisament per creure que es podria combatre la imatge interessada de desgavell de la ciutat que donaven els mitjans de comunicació amb ordenances. I al final res de res. Com deia en un article de fa uns dies no es pot jugar a camp contrari.
Veure aquest diari tan en contra de l’excés d’ordenancisme em fa pensar que potser veiem un dia a Intereconomia demanant suport per l’Estatut de Catalunya.

3 comentaris:

angelsmcastells ha dit...

Bona entrada, però no t'amoïnis, Pere. Els editorials de l'estiu de El Periodico els deuen fer becaris que confonen el que és important amb el que és pura anécdota, del tot prescindible... La resta del temps, també.

Señor G ha dit...

La veritat és que hi estic d'acord amb vosté en tot. Primer contra la dictadura dels medis, el tema de com La Vanguardia va treure el tema de la ordenaça va ser vergonyós. I em fa gracia que a més aquest tan àcrates les ganes que tindran al setembre d'anar prohibint i regular el dret de vaga, a veure si mantenent el discurs llavors!

I per acabar si es fa una ordenança tb dic que algú la faci complir, com el tema motos que cap aparca bé a sobre de la vorera.

Julia ha dit...

Es curiós com es destapa la condició humana en totes les situacions. D'una banda la dels periodistes que, a falta de creativitat i imaginació, han de fer servir la controversia eterna contra tot, fins i tot contra la mateixa controversia quan els temes sel's hi acaben. I d'altre banda els comentaristes que no desaprofiten la ocasió de fer venir bé la seva queixa sobre alló que a ells personalment els molesta... Es lo que hay...