Dissabte aniré a la manifestació

Dissabte aniré a la manifestació. No he dubtat ni un moment. No m’he llegit la sentència però no em fa falta. Jo no em manifesto en contra d’una sentència, sinó en contra d’un model d’Estat i de política. No pot ser que una proposta d’Estatut aprovada pels parlaments català i espanyol i votada en referèndum sigui qüestionada per un Tribunal sense credibilitat. M’és igual si els articles que ens han tirat enrere es podran resoldre per la via de canvis legals ... No m’interessen les qüestions legals, aquesta sentència és una manca de respecte i per això aniré a la manifestació.

Dissabte aniré a la manifestació. No he dubtat ni un moment. M’és igual si darrera d’una pancarta o darrera la senyera. M’és gairebé igual. Una entitat, Òmnium Cultural, ha decidit convocar-nos a sortir al carrer i confio en el seu sentit comú i respecto el seu criteri. Si jo decidís l’encapçalament no sé què posaria per tant ho respecto. Però també entenc que hi hagi gent que dubti i que no tingui clar quin ha de ser el lema. Sols faltaria. La manifestació de dissabte no serà tan sols un èxit si aplega a molta gent, sinó si a més aplega a gent transversal. Sigui el lema que sigui al final, confiant en el sentit comú dels organitzadors, hi aniré.

Dissabte aniré a la manifestació. No he dubtat ni un moment. L’actual model d’estat està, al meu entendre, caducat. Catalunya necessita un nou marc de referència. Catalunya ha d’exercir el seu dret a l’autodeterminació de forma clara i propera. No tinc clar si com a estat independent, com a estat federat o amb altres fórmules. Però tinc clar que Catalunya ho ha de fer en primer lloc des de la seva capacitat unilateral de decidir el seu futur. Per això aniré a la manifestació, perquè per a mi aquest és un repte polític necessari.

Dissabte aniré a la manifestació. No he dubtat ni un moment. No suporto el nacionalisme excloent, ni el foklorisme polític, ni els polítics que miren d’aprofitar la mobilització sols amb interessos electorals. Però aquests, i d’altres motius, no són suficients ni per fer-me dubtar que dissabte expressaré el dret del meu país a decidir i la necessitat de canviar les regles de joc.