Àngel Colom en el seu facebook deia l’altre dia, 16 de juliol,: “Sí,... alguna vegada he dit que Catalunya s'assembla sovint a la dona maltractada...Fins i tot quan el maltractador que és Espanya després de la pallissa es disculpa (ZP)... molts catalans s'ho creuen i el perdonen una altra vegada... i així anem... mesells i mesells! Bé, almenys avui hem sentit a Artur Mas dient oficialment al Parlament que 'donem per trencat el pacte constituciona'l i ha rebutjat el full de ruta de Montilla. Ara queden clars dos camins: els qui supediten els interessos de Catalunya a Espanya (Montilla%cia tripartita) i els qui comencem un nou camí 'sense límits' (Artur Mas i CIU).” Ho he citat literalment malgrat les errades perquè no sembli que canvio les seves paraules.
Em sembla impresentable aquest comentari. En primer lloc perquè hi ha gent que cal respectar molt. Una dona que pateix maltractaments està patint una situació insostenible, amb violència real, amb menyspreu. Una dona maltractada sap que la seva vida està en perill. Una persona maltractada té la seva identitat totalment anul•lada. Una dona maltractada sap que no pot sortir al carrer i cridar el que li està passant i que a més no sempre té clar que se’n pugui sortir d’aquest malson. No fem brometa amb el tema. Catalunya no pateix agressions físiques ni tenim el risc de que ens matin per aquest motiu. Catalunya pot sortir al carrer i expressar el que cregui oportú. Catalunya podrà decidir el seu futur si una majoria clara ho vol. Nosaltres no vivim sota una tortura diària, siguem una mica seriosos.
Coneixeu la meva opinió. Crec que Catalunya ha de superar el seu marc actual de relacions amb l’Estat Espanyol sense posar límits, per tant incloent la possibilitat de la independència. Considero que els poders centrals no ens entenen i que no faran res per resoldre la situació, però em sembla que comparar la nostra situació amb el drama que viu cada dia una dona maltractada és pervers, per dir-ho fi. Que ningú cregui que tots defensem el mateix i som iguals. Per defensar Catalunya no cal menystenir el drama de moltes dones. Ja seguiré amb la sèrie d’articles sobre el Carmel, però necessitava contestar aquest comentari.
3 comentaris:
Totalment d'acord amb tu, Pere. Però a més, que vols que et digui, si per un moment fem els ulls grossos i acceptem el símil, em sembla més maltractador en Millet, l'amic de l'Angel Colom, precissament. Una abraçada,
Una persona que fa aquesta mena de comentaris diu molt d'ella mateixa. Aquesta setmana precissament vaig intentar mantenir un mínim debat via Facebook amb ell sobre determinats posicionaments. Sembla que no li van agradar i, per tant, va optar per liquidar els comentaris i l'amistat 2.0.
Recordo també una columna del Salvador Sostres a l'Avuim, fa temps, comparant la relació Espanya-Catalunya amb aquella noia austríaca que el pare va tenir segrestada tota la vida. Hi ha coses que és millor no abocar, encara que les pensis.
Jo també sento que Catalunya està mal tractada per l'estat espanyol, però d'aquí a fer determinades comparacions hi ha un parell de neurones de més o de menys.
A mi també em sembla que la comparació és patètica.
En tot cas, totes aquelles persones que ens sentim mal tractades per España potser que fem alguna cosa més que queixar-nos
Publica un comentari a l'entrada