dimarts, 8 de juny de 2010

Retallades


Recordo a la meva mare fent piles de diners damunt del llit. Ara ja no ho fa, és una llàstima, trobo que tenia la seva gràcia. Parlem d'una època amb poques domiciliacions i cap targeta bancària. Però el que volia comentar és que això era una magnífica oportunitat per establir les prioritats econòmiques de casa. Es feia una pila de diners pel lloguer, una pila per les despeses de la casa, una per l'escola ... I per tant és molt fàcil saber què és innegociable i que no ho és. Al final queda una pila que permet fer front a les despeses que no són estrictament necessàries.

La situació econòmica actual ens porta a que haguem de fer com la meva mare, piles de diners al llit de casa. I aquí és on comença la política. Quines són aquelles despeses que no es poden tocar i quines sí que es poden rebaixar? Entendre que es pot començar fent baixar la pila de diners de les pensions, les prestacions o les polítiques socials és una forma de fer política. Una forma que no comparteixo. Pensar que "els mercats" ens estan demanant aquestes retallades és renunciar a la política. Cal saber d'on es comença a retallar per fer front a les despeses que garanteixen la cohesió social i no renunciar als drets que hem aconseguit.

A nivell de l'Ajuntament de Barcelona crec que en aquest sentit s'ha garantit no fer disminuir les despeses en acció social i en canvi posposar projectes com la remodelació del Castell de Montjuic o la construcció del Zoo Marí. En aquest darrer cas jo preferiria que es renunciés ja al projecte. Però aquesta decisió és fonamental. Hi ha Ajuntaments que han rebaixat les beques menjador o hi ha candidats com Xavier Trias que proposen concertar places de bressol enlloc de construir escoles bressol públiques. Quan es retalla pots posar les tisores a llocs diferents.

L'austeritat és un bon concepte, però no podem aplicar en una situació com la nostra una retallada linial als programes. Posaré dos exemples molt clars d'Horta-Guinardó dels projectes que porto jo directament. Dissabte vam celebrar la Trobada d'Entitats, aquest any ha costat un 40% del que costaven les anteriors i gairebé tothom ho ha viscut com una cosa lògica o positiva. Però per exemple no crec que haguem de retallar el pressupost de la Cavalcada de Reis, si més no de forma significativa. O per exemple crec que mantenir el cicle de poesia al Districte, el programa de Nous Veïns i Veïnes o les beques d'estiu són temes a no retallar.

L'Ajuntament ha començat a fer les piles de diners d'allò que pot gastar i caldrà que no rebaixi les que fan de Barcelona una ciutat cohesionada i haurà d'aprofitar per rebaixar les piles de diners que tenen partides innecessàries, excessives o poc clares. Quan les coses es fan així racionalitzarem més que retallarem.

El tema de la retallada salarial, però, ja és un tema més complicat ...

1 comentari:

Pere de la Fuente ha dit...

"Hi ha candidats com Xavier Trias que proposen concertar places de bressol enlloc de construir escoles bressol públiques": Cert. Però també és cert que hi ha alcaldes que es diuen socialistes (PSC) que construeixen alguna escola bressol pública i l'"externalitza" (eufemisme per privatitzar), és a dir donen la gestió a una empresa privada que pràcticament només viu de l'Administració. És el cas de Santa Coloma de Gramenet