Castelldefels, lliçons o culpables?

L’accident de Castelldefels ha estat un cop terrible per a tothom. La mort de com a mínim 13 persones joves que anaven a passar una revetlla de festa a la platja és un cop dur. Una de les primeres reaccions és començar a buscar responsabilitats, més ben dit culpabilitats. Aquest és un dels elements que avui dia estan més d’actualitat. No ajuda gens aquesta actitud a millorar la nostra societat. No es pot avaluar en calent tot el cúmul de circumstàncies que podrien haver ajudat a que no es produís la tragèdia. En aquest cas està clar perquè està prohibit creuar les vies i per tant sols podem arribar a pensar que s’hagués pogut avançar l’horari d’incorporació de personal de seguretat a l’estació, que podria estar obert l’accés superior a la platja o que es poden millorar els sistemes d’avís de pas de trens a les estacions. En aquest cas existia pas segur a la platja i el tren complia amb la velocitat, per tant podem discutir de mesures que podrien haver fet més difícil la tragèdia, però igualment ja hi ha tertúlies mirant de veure com li treuen punta.
L’exigència a les administracions per assumir responsabilitats és cada cop més alta. Per una banda em sembla bé, és evident que les administracions tenen una responsabilitat sobre tot allò que afecta a les nostres vides i a la nostra seguretat, però cal ser també prudents a l’hora d’exigir un excés de responsabilitats. Un excés de responsabilitat pot portar a la paràlisi de moltes activitats o formes de fer. Per exemple l’increment de normes de seguretat a l’entorn de les fogueres de Sant Joan ha portat a que a la majoria de barris no es puguin fer. Hi ha gent que ho critica i diu que això és matar les tradicions i que tota la vida s’ha fet. Possiblement una part d’aquesta gent si es produís un incendi per una d’aquestes fogueres culpabilitzaria a l’administració per no haver garantit la seguretat. Recordo per exemple quan es van produir algunes sentències contra professorat o direccions d’escoles per accidents d’alumnes, algunes escoles van decidir deixar de fer colònies o segons quines activitats. Cal saber trobar el límit entre la lògica exigència a l’administració i el fet de no judialitzar excessivament la seguretat. Com a societat ens sembla que l’administració ha de garantir-ho tot i això no és possible. Que quedi clar que no estic parlant d’imprudències o errors, estic parlant de que sempre hi ha alguna cosa que s’hauria pogut fer de més per evitar una tragèdia.
Els familiars de les víctimes i les persones que es van salvar viuen en estat de shock i per tant és lògica la seva necessitat de demanar culpabilitats. La resta de la societat però hauríem d’aprendre, d’aquesta tragèdia i del nostre dia a dia, com podem millorar la seguretat de les estacions de tren i de tots els espais públics. En aquest cas possiblement és millor buscar lliçons que culpables.