diumenge, 27 de juny de 2010

Espais públics al Poblenou, quin canvi!

Sabeu que no acostumo a caure en l'autocomplaença ni en l'oficialisme extrem. Miro de veure les coses amb subjectivitat (no pot ser d'una altra manera) però aplicant certs criteris de crítica i intentant posar sempre filtres al meu punt de vista. No sóc extremadament oficialista, però em repugna l'actual tendència que sembla gairebé omnipresent de dubtar de com ha evolucionat la ciutat de Barcelona.

Aquest article neix d'estar una estona amb la meva filla a un parc del Poblenou després de sortir del Casal d'Estiu. Estic a un interior d'illa, agradable, tranquil, amb espai per jugar i públic. Però podria triar un altre interior d'illa, o el Parc de Ghandi, o el Parc Central o els parcs al costat de la platja ...i això està molt bé. Quan jo era petit (reconec que ja fa molt temps) amb prou feines disposàvem dels jardinets de Lope de Vega i la zona verda més gran que apareixia al mapa al Poblenou era el Cementiri (no és broma).

Disposar d'espais públics oberts i de qualitat ha estat una conquesta pel barri. I no és tan sols una millora estètica. Tenir aquests espais públics afavoreix un model de vida i de relacions ciutadanes que a mi m'agrada i que és molt important en un barri amb població jove i amb moltes criatures. Menció a part mereix la platja. Més d'un cop ho he dit. He participat activament com a nen a les reivindicacions de l'AVV del Poblenou per recuperar la platja i posteriorment com a jove a les mobilitzacions per aconseguir la cobertura de la Ronda del Litoral a l'alçada del barri per aconseguir més espai públic. La platja i el Parc del Poblenou són actuacions que permeten que milers de persones ocupin l'espai i gaudeixin d'un lleure públic. I això aquest estiu amb la crisi serà molt important. No menyspreem la conquesta d'espais públics i parcs que ha fet el Poblenou.

I és cert que no sempre el disseny ha estat l'encertat, també és cert que sovint aquestes transformacions s'han vist acompanyades d'edificis de gran alçada (com es pot veure a la fotografia) o que alguns d'aquests interiors d'illa gairebé estan privatitzats, però tot això no li tre valor al fet que el barri ha guanyat molt espai públic per a tothom.

Avui, amb la meva filla, puc triar a quin parc vaig i això no té preu. Conscients de quin model de ciutat volem aconseguir, però alhora recordant d'on venim.