Veritats que esdevenen falsedats

He començat a llegir “Winesburg, Ohio”, de Sherwood Anderson, el llibre que la Feli em va regalar per Sant Jordi. A la primera història ja m’ha agradat el llibre i m’ha fet pensar una frase “Creia que en el moment en què algú arrabassava una de les veritats per quedar-se-la, i l’anomenava la seva veritat, i intentava de viure la vida d’acord amb ella , aleshores esdevenia grotesc i la veritat que abraçava es convertia en una falsedat”. En uns moments en que existeix poca tendència al matís, al debat obert i a fugir de la demagògia aquestes paraules són molt contundents. La frase de Sherwood Anderson és d’un llibre de 1919 però és d’una profunda actualitat. Hi ha qui creu que té la veritat, que ho coneix tot, que ningú pot aportar-li res i per tant es converteixen en farsants. I d’aquests n’hi ha de polítics, però també passa amb periodistes, taxistes, parroquians dels bars o especialment en els tertulians de ràdio. Davant d’això cal contundència denunciant aquests farsants i alhora claredat a l’hora de recolzar espais de debats oberts i clars. Cal parlar sense excessos de contundència a l’hora d’afirmar veritats. La contundència l’hem de guardar per les opinions, pels valors, no per les veritats. I en aquest sentit lamento el linxament a internautes de partits que reben a fons quan es surten de la línia marcada. És millor algú que s’equivoca perquè aporta el seu punt de vista que algú que creu que té la veritat absoluta. I això és així, perdó, així m’ho sembla a mi. Ja us diré si el llibre m’aporta noves reflexions.