dimarts, 18 de maig de 2010

Reflexions sobre la consulta 3

Una de les conseqüències que possiblement tindrà la consulta de la Diagonal és que difícilment es tornarà a celebrar una consulta d'aquestes característiques. Si bé és cert que, com vaig dir, hi ha errades en el procés, s'ha demostrat que són possibles però que poden ser letals. Els grups municipals no han sabut posar-se d'acord per aconseguir que això fos una consulta de la Diagonal i per tant dubto que cap govern proper s'arrisqui a fer un procés en el que no es parli del tema que es pregunta sinó de moltes altres qüestions. I no podem renunciar a obrir noves vies de consulta ciutadana. Segueixo pensant que cal sobretot enfortir el moviment associatiu com a interlocutor preferent de l'administració. Per cert us recomano amb molt interès un article de Salvador Clarós que trobareu al blog d’ecosocialistes de Sant Martí.

A nivell polític caldrà veure quines conseqüències tindrà. La primera és evident i prou contundent. La dimissió de Carles Martí és una assumpció de responsabilitats prou potent com a govern. Per cert que ningú ho dubti, em sento com a ICV plenament corresponsable. Em sap greu per Carles Martí. Ha estat una peça clau de l'actual govern. Ha estat un referent de polítiques d'esquerres, amb sensibilitat social i territorial, no tot l'equip de govern té tanta sensibilitat amb els Districtes. Més enllà d'aquesta dimissió, a nivell polític, el resultat de la Diagonal posa en millors condicions un canvi de govern a la ciutat, ho crec així. També és cert que sovint aquestes són les oportunitats per reaccionar. I per tant hem de veure tot allò que cal plantejar per garantir polítiques d'esquerra pel proper mandat. Queda un any per les properes eleccions, però sobretot queda molta feina per tal de vèncer l'actual clima polític, que clarament no afavoreix la transformació social.

També voldria pensar que l'equip de govern ha perdut, però tampoc tinc del tot clar qui ha guanyat. Pot resultar molt fàcil plantejar-se que la posició de CIU surt enfortida. Però en el fons crec que ha recollit el fruit d'un vot de càstig, però no d'una alternativa clara. Caldrà veure fins a quin punt hi ha rebuig a un govern o rebuig global a la situació política. Molta de la gent que ha votat la C ho ha fet per castigar una forma de governar, però en el fons també per castigar una forma de fer de la classe política i una situació especialment desconcertant. L'oposició ha jugat a no proposar clarament i a veure-les venir. Estratègicament li ha sortit bé, però uns i altres ens hem de plantejar que governi qui governi caldrà saber impulsar mesures que millorin la participació ciutadana. I governi qui governi caldrà enfortir les esquerres (als partits i fora dels partits) a la ciutat. I em reservo per un darrer article altres valoracions sobre el paper que cadascú ha jugat.