dilluns, 17 de maig de 2010

Més sobre la Diagonal

Tornant a recuperar el fil de la valoració de la consulta de la Diagonal crec que com a equip de govern hem comès bàsicament 3 errors. No saber explicar la proposta, fer un mal procés i caure de quatre potes en totes les trampes.

No hem sabut explicar que la reforma de la Diagonal era una aposta per un nou model de ciutat. No hem sabut explicar la necessitat de canviar el model de mobilitat. No hem sabut emmarcar la inversió prevista dins de la necessària millora de la ciutat, acceptant els tòpics en la desproporció dels diners que caldria per reformar la Diagonal. Possiblement la gent tampoc volia escoltar, però als polítics ens cal saber explicar.

En segon lloc no hem fet un bon procés. Tècnicament no s'ha donat la percepció de que fos creïble el resultat, si això ho sumem a unes dificultats objectives per fer qualsevol consulta (d'això en parlaré més endavant), la combinació ha estat letal. Objectivament no ha estat un desastre informàtic i sens dubte quan es fa un procés innovador com aquest hi ha riscos, però precisament davant del risc s'ha de ser prudent i no voler anar més enllà, per exemple fent estrenar el sistema a l'alcalde.

I en tercer lloc hem caigut de quatre potes en totes les trampes que ens han plantejat. Una consulta que era la conseqüència d'un llarg procés participatiu amb més de 30.000 aportacions i que ningú ha assumit que s'havia fet. Una consulta impulsada per l'oposició i que al final ha semblat una dèria de l'alcalde. Una consulta que permetia dir com a resposta una C ambigua i que permetia aglutinar tots els càstigs possibles. Una actitud irresponsable de convertir la consulta en un plebiscit. I a més acceptar una consulta en el pitjor moment, en la setmana de les retallades socials i econòmiques del govern i en un moment crític de desafecció política. Com és possible que una consulta acordada entre quatre de les cinc forces polítiques amb representació municipal es converteixi al final en una arma contra el govern? La darrera trampa ha estat no preveure la campanya agressiva i brutal en contra del procés de determinats mitjans a darrera hora. Algú va pensar que ens jugàvem la cursa a una marató i al final va ser a l'sprint. Per cert des de diumenge quan es van comunicar els resultats no he tornat a escoltar a ningú plantejant la possibilitat de que la consulta sigui fraudulenta.

Ja plantejava en el meu darrer article que el més preocupant és que s'evidencia una crisi del govern d'esquerres molt basada en la imatge i en un imaginari. Igual que sóc crític amb com s'ha fet aquest procés i sobretot en com estem transmetent la feina feta. L'actual govern de Barcelona està fent una important tasca de treball en el camp de l'acció social, està impulsant polítiques de sostenibilitat pioneres, innova en el treball de drets civils, impulsa un urbanisme transformador als barris, ha creat (contra bona part de l'opinió pública al principi) mesures de mobilitat sostenible com l'àrea verda. I la llista és llarga, però això no es percep. I el pitjor de tot és que socialment tampoc existeix alternativa d'esquerres. Seria molt fàcil decidir que cal canviar les direccions de les forces d'esquerres i això permetria remuntar. Però no és així. Cal per tant tres prioritats de treball (al meu entendre). Primer, visualitzar la feina que fa l'actual equip de govern. Segon, reflexionar sobre com reforçar els partits d'esquerres. I tercer, enfortir una xarxa social crítica i amb capacitat d'influència real per transformar la ciutat. Com veieu tinc feina mirant de concretar això en articles i sobretot mirant de concretar això a la vida real.