POLíTICA. Cal canviar les coses (1)

Deia en el meu darrer article que cal superar l’actual situació de crisi (no tan sols econòmica) i per recuperar la lluita pels valors democràtics basant-nos en tres pilars: la Política, els mitjans de comunicació i els moviments socials.
L’absència de política sols ens pot conduir a un model autoritari (bé sigui amb dictadura tradicional o amb noves formes que poden anar apareixent) o bé a un model basat en els valors anarquistes. Cap d’aquests dos és el meu model. El primer el combato, el segon no el comparteixo tot i que respecto a gent que es mou en l’àmbit de l’anarquisme. Per a la resta de sistemes ens fa falta la Política. Per garantir els serveis públics, les cobertures de drets socials, la cooperació internacional ... ens cal la Política. Si avui dia els homosexuals tenen garantits més drets, Barcelona és una ciutat força assequible, les tropes van tornar de l’Iraq o tenim una sanitat pública força completa és perquè hi ha Política. També és cert que si avui volen retallar els drets socials, les tropes estan a Afganistan, juguen amb el nostre Estatut o els sectors poderosos ens han portat a una crisi que hem de pagar nosaltres, també és perquè hi ha Política. Per tant no defenso tot allò que es fa en nom de la Política, però sí que constato la importància i necessitat d’aquest àmbit.
La Política és qui té la responsabilitat de marcar les principals línies estratègiques de les nostres vides, en el terreny social, laboral, econòmic, cultural ... avui sembla impossible, però així hauria de ser. Per tant no podem permetre l’actitud de pensar que els polítics ja s’ho faran. El que ens hi juguem és massa important per deixar-ho sols en mans nostres i per tant cal que la societat prengui mesures. Fa temps ho deia en un altre article meu. Si un dia pugem a l’avió i estem convençuts que la tripulació no serveix per portar l’avió, ens quedarem asseguts al nostre lloc, criticant-los i pensant que ja s’ho faran que això no va amb nosaltres? Perquè tanta gent ho fa amb qui ha de marcar les línies estratègiques de la situació laboral, les pensions, l’estat dels nostres carrers, la regulació dels drets d’autor, l’avortament ...? Com és possible que tanta gent limiti la seva capacitat crítica a l’hora de fer el cafè quan el que s’està jugant és el model educatiu, sanitari, salarial, d’Estat ... ?
Bé és cert que hi ha gent que es mulla en els barris, en la solidaritat, en els sindicats, en grups molt diversos, en plataformes pel dret a decidir .... però clarament no és una majoria i no sempre entenen que les lluites no poden tan sols ser monogràfiques. I bé és cert que la gent que ens dediquem a la política no donem sempre el nivell necessari, tot i que també és evident que hi ha de tot i que la majoria de les persones més coherents que he conegut estan a la Política. I es pot lluitar en Política des dels partits o des de fora. Però jo faré ara una crida que semblarà totalment anacrònica, convido a la gent a militar. I no em refereixo tan sols a ICV, la meva organització, no. Convido a la gent que s’incorpori als partits, que participi, que faci canviar les idees, que faci entrar aire fresc, que arraconi als dirigents que siguin mediocres, que recolzi a la gent que s’ho creu i defensa els seus ideals.

Per fer front a la situació actual ens cal més política. Davant de la desafecció sols cal implicació. No crec que sigui gaire difícil d’entendre. Si el 10% d ela gent que creu que cal canviar les coses en Política entrés a participar-hi activament la Política canviaria, no ho dubteu. Llavors perquè no passa?