MITJANS DE COMUNICACIÓ. Cal canviar les coses (2)

Juntament amb la Política i els moviments socials crec que els mitjans de comunicació han de jugar un paper molt important en la defensa dels valors democràtics i la superació de l’actual crisi. No parlaré de com tracten els mitjans a ICV perquè és inútil i perquè sols m’acusarien de ploramiques. El paper que avui juguen els mitjans de comunicació és fonamental i crec que no estan a l’alçada. És un tema que em preocupa i per això l’he proposat com a tema de debat pel proper sopar tertúlia del grup del Poblenou.

Avui dia la premsa viu més en funció de la seva realitat empresarial que de la seva funció periodística. Avui dia la premsa juga més un paper partidista que polític. Avui dia encara hi ha una gran dependència dels mitjans tradicionals. Miraré de desenvolupar aquestes tres idees que considero importants.

La situació econòmica de molts mitjans econòmics és dura. Això comporta una necessitat d’augmentar vendes a partir de determinats continguts i no tan sols regalant forquilles, jaquetes i orinals. Per tant la necessitat de competir amb la premsa gratuïta, la demanda en augment de notícies molt resumides i la tendència social al morbo fan que es prioritzin determinats titulars. La situació econòmica també afecta directament als periodistes, amb condicions laborals poc estables. S’obliden els reportatges de fons, la investigació i la necessitat de credibilitat i es prioritza la immediatesa i els titulars.
La premsa ha decidit fer un pas que al meu entendre és perillós. No exerceix un paper de mirar de ser un element de revitalització democràtica i garantia de pluralitat i bona gestió, sinó que opta descaradament per voler fer un paper actiu en la gestió política. En aquest sentit és capaç de fer que determinades opcions polítiques acabin sent parlamentàries o tenen una influència decisiva en l’estat d’ànim a un equip de govern. No es tracta de no voler influir, en aquest sentit l’editorial conjunta dels diaris podia ser una bona iniciativa, sinó que aspira a dictar allò que han de dir els partits i els representants polítics. Pontifica que està bé i què no està bé i no dóna espai a la rèplica. Els experts i articles estan al servei d’allò que vol explicar el mitjà. Avui dia massa polítics esperen allò que els hi dicta un mitjà de comunicació. Avui massa empreses de comunicació prefereixen governar que informar.
I en tercer lloc avui dia encara el paper de mitjans de comunicació tradicionals té molt més pes. Internet ha de permetre crear xarxes informatives més plurals, rigoroses i amb voluntat real d’aprofundir en la realitat, però de moment em sembla que això sols queda en mans de persones individuals i encara som lluny d’una nova etapa. Com deia el poeta Luis Garcia Montero un telediario manipulat té molta més força que el millor llibre de poesia i per desgràcia també un telediario manipulat té més força que un telediario no manipulat.
Darrerament he vist alguns gestos d’autocrítica a la premsa, però cal anar molt més enllà, perquè a més una cosa que passa és que per exemple els polítics no critiquen gairebé mai a la premsa, suposo que a la por a “rebre” és massa gran i per tant no es crea un clima d’exigència pública als mitjans de comunicació. I una cosa que no he sabut entendre mai és que entre els mitjans gairebé mai s’ataquen. Alguns mitjans són profundament agressius amb polítics de determinats àmbits ideològics però en canvi no fan servir la mateixa agressivitat en contra de companys de professió.

Una societat més democràtica i transformadora requereix, al meu entendre, d’una nova manera d’afrontar els mitjans de comunicació.