dijous, 27 de maig del 2010

ENTITATS. Cal canviar les coses (3)


Deia l'altre dia que a més de la Política i els Mitjans de Comunicació, cal replantejar el moviment associatiu per enfortir la capacitat transformadora de la nostra societat. La profunda crisi que estan vivint les entitats és sens dubte paral•lela a la crisi generalitzada de compromís polític i participació ciutadana. Però hi ha un primer element que per a mi és fonamental. Allà on hi ha moviment associatiu hi ha més transformació progressista i per les entitats són una necessitat. Per exemple a Barcelona l'existència d'entitats potents i compromeses en la cohesió social és un instrument que ajuda a fer de la ciutat un lloc menys "trencat". Casal d'Infants del Raval, Engrunes, Caritas, Adsis ... són eines fonamentals per la ciutat. I estem parlant en aquest cas d’entitats amb una voluntat de treball col•lectiu més enllà d’interessos privatius. I això seria extensible a bona part del moviment associatiu de la ciutat. Allà on hi ha moviment associatiu fort no hi ha tant nimby. És a dir la presència d’associacions fortes i amb compromís social que vetllen per l’interès global del seu barri o del seu entorn allunya la capacitat de manipulació de determinades plataformes pretesament representatives.

En aquest sentit el moviment associatiu es troba immers en una crisi interna de participació i compromís, però alhora veu com hi ha dos perills que poden minar la seva capacitat de representativitat. Per una banda la presència de plataformes esporàdiques vinculades o no a nimbies (que ja he comentat molt per sobre) i per altra banda la potenciació irracional de la participació individual. Possiblement no és popular dir això, però hi crec fermament. La participació no és un dret individual és un dret col•lectiu. Hem de garantir la capacitat de participació de la gent però no com a suma d’individualitats, sinó com a representativitat de col•lectius. Hem de garantir que el pes d’una associació de Veïns i Veïnes sigui major que la suma del pes individual de cada membre. Una participació basada en la participació individual no té sentit, tot i que pot ser un bon complement. Per tant cal que les entitats facin un esforç per replantejar el seu funcionament i els seus objectius, però cal també donar les eines perquè aquest moviment associatiu tingui força.

Hi ha una bona part del moviment associatiu que no té cap capacitat de transformar-se i adaptar-se als nous temps i són un obstacle per a la renovació. Hi ha entitats totalment instrumentalitzades per partits polítics i determinats poders i que per tant no representen a col•lectius independents. Hi ha associacions que gairebé no tenen socis o si en tenen no són actius. Però tot això no ens pot impedir pensar en la necessitat de transformar la societat a partir d’un moviment associatiu fort. Per fer aquest canvi, per transformar la societat necessitem moviment associatiu independent, creïble i influent. Per aconseguir-ho cal un esforç molt gran de la gent que avui dia forma part de les entitats però també una actitud molt diferent des de les administracions.

1 comentari:

Julia ha dit...

Em semble molt bé que siguis tan politicament correcte, però crec que el problema principal no està en les administracions sinó en la mateixa gent que viu una integrista actitut d'individualitat. El moviment associatiu no va sorgir gràcies al règimen franquista, o potser sí, però per lluitar contra ell. Es a dir, està molt bé que l'administració es preocupi de recolzar al moviment associatiu però no de fabricar-lo. El moviment associatiu, per que no sigui un simple satèlit d'interessos de partit o de govern, té de fer-se a si mateix i per aixó cal que hi hagin persones disposades a fer-ho. Que pot fer l'administració, a part de donar una minima subvenció, perque una Associació de Veïns, per exemple, creixi en nombre de participants quan les persones que la mantenen viva estan ja en la edat de la jubilació i els veïns joves passen olimpicament? Fixat que el tipus d'associació que anomenes com que funcionen, son entitats que donen suport als més desfavorits, es a dir, unes monjes que donen menjar i uns pobres que van a dinar...

De totes maneres, em sumo als teus bons dessitjos, tan de bó jo estigui totalment equivocada i en breu puguem assistir a un rebrot massiu de l'associacionisme.