CAL CANVIAR LES COSES (4)

Possiblement hi ha una majoria de gent que no té ganes de transformar les coses, que ja els hi està bé mantenir la situació actual. La gent amb voluntat real de transformació social no és la majoria però en canvi hi ha una gran capacitat. Avui dia el nostre país ha aconseguit fites importants en molts aspectes, des dels drets individuals als drets socials. S’avança en conceptes com la sostenibilitat, la igualtat de drets o la multiculturalitat, però s’avança amb esforç, gràcies al treball de gent que lluita molt en el seu dia a dia. La crisi actual farà difícil seguir avançant en aquesta línia. La crisi econòmica, d’una profunditat que encara no hem sabut mesurar, posarà en entredit drets de les persones i dificultarà la lluita per valors solidaris. La crisi “moral” no ajuda a crear eines per lluitar per la transformació social. Tot i així, cal canviar i per tant cal uns resposta des de, com a mínim, els tres àmbits que he plantejat en els meus darrers articles: política, mitjans de comunicació i moviments socials.I evidentment defensaré que la meva millor eina per dur a terme aquest treball és la meva militància a ICV. Aquests dies s’ha donat moltes voltes al tema de l’oportunitat o no de la comissió parlamentària del Palau. Es recorda sovint que no és una bona estratègia posar en marxa el ventilador. No ho entenc. A casa meva el faig servir, aquest any encara no l’he posat en marxa, però el posaré. El ventilador significa aire fresc. I qui tingui merda al davant que avisi. Com a polític militant d’ICV no em fan por els ventiladors, ni a nivell personal ni a nivell de partit. Exigim transparència però posem en valor qui es dedica a la política des de l’honradesa. I clar que hem de canviar nosaltres. Els dos mandats al govern de la Generalitat (amb un balanç clarament positiu però també fent-nos conscients del que representa governar), les dificultats de comunicació amb la ciutadania, el terratrèmol de la Diagonal i la situació de clara desafecció ens porten a la conclusió que hem de canviar, però alhora també cal recordar que no tots hem de canviar igual.

La greu situació econòmica i la profunda desafecció política ens situen en un escenari no previst. Sols des de la voluntat de transformar, sense pors i sense prepotències aconseguirem una societat més justa. I a aquest canvi tothom hi és cridat, que cadascú valori què pot fer.