Política 2.0

Les noves tecnologies estan permetent obrir noves vies de comunicació i participació política que realment poden ser molt interessants, però també tenen els seus riscos. La facilitat per crear noves eines de comunicació, la facilitat d’accés a aquests nous mitjans i la possibilitat d’obrir espais de debat no oficials ni oficialistes és una oportunitat que no podem perdre. Però alhora hem de ser conscients de les seves limitacions i dels seus riscos. Per exemple un polític que utilitzi les noves formes de comunicació per relacionar-se amb la societat fa ben fet, però l’abús d’aquests mitjans pot voler dir oblidar-se de les seves responsabilitats o bé pensar que la societat és tan sols aquella que participa de la xarxa, i no és així.
Jo crec que la societat 2.0 obre vies de participació política molt interessants a persones que no estan en primera línia de la seva organització i que a partir dels seus blogs o d’altres eines poden obrir debats que es consideren interessants. Fins ara en política es coneixien les versions oficials i les versions dels grups d’oposició interna, pe`ro enmig hi ha una immensa majoria de gent que precisament té moltes coses a dir i que sovint són les persones que acaben guanyant prestigi dins de la xarxa. Perquè ens estem trobant que l’actual desafecció política s’haurà de superar si no volem córrer riscos importants. Per superar la desafecció calen moltes coses, però una d’important és obrir espais de debat polític sense limitacions. Cal fer anar la política més enllà de les organitzacions i això s’aconsegueix fugint d’estereotips i de tòpics.
En aquest sentit crec que la meva aportació política ha d’anar encaminada a construir aquests nous espais. Per això mantinc un blog actiu. Per això col•laboro als blogs de ecosocialistes de Sant Martí i d’ecosocialistes d’Horta-Guinardó. I també per això he impulsat els sopars tertúlia al Poblenou, on el 40% de les persones que han vingut no eren militants. I ho faig com a part d’un compromís polític personal però també per enfortir l’organització que considero que defensa millor els meus objectius i valors, ICV. Des de l’organització, però explorant noves vies de treball, debat i opinió. Per exemple em fa molta il•lusió que bona part del debats que es generen al meu blog i a facebook atrauen a gent molt diversa. Però els partits encara no han entès, en general, tot això. La política 2.0 no tan sols han de ser noves eines, sinó també noves maneres de debatre.