dimarts, 20 d’abril de 2010

Les cendres d’un volcà

El meu amic Salva Clarós m'ha fet arribar aquesta reflexió i m'ha plantejat la possibilitat de publicar-la al meu blog. Com que m'ha semblat interessant així ho faig.


Les cendres d’un volcà

Per a un que no està familiaritzat amb les xifres de l’aviació civil, assabentar-se de que cada dia hi ha 29.500 vols a Europa no deixa de representar un impacte emocional, a més es clar de l’impacte ambiental. Que el 60% d’aquests avions restaven a terra per culpa d’un volcà és un alleujament. El volcà maleït que ha sembrat el caos en el cel europeu, almenys això manifesten la majoria de diaris i altres mitjans d’informació, està ocasionant unes pèrdues estimades en 150 milions d’euros diaris. Però aquesta és una manera de veure les coses. N’hi ha una altra: el caos en el cel no és quan els avions son a terra sinó precisament quan volen i el tràfic és frenètic. Les pèrdues de les companyies aèries son guanys per a les empreses ferroviàries, línies d’autobús i hotels, sense comptar altres beneficis co-laterals que son conseqüència de l’erupció del Eyjafjalla.

El que realment impressiona més que no pas la fumera del volcà és que cada dia a Europa hi ha més de tres milions de persones viatjant pel cel. És com un altre núvol format per avions, diòxid de carboni i altres emanacions que si bé no és invisible als radars, si que ho és a les consciències. Sembla no sorprendre a ningú. La globalització ens ha fet extraordinàriament dependents de l’avió, i per tant del petroli. Potser hauríem de replantejar-nos-ho. Sobretot en un món on l’energia no sobra. El món està arribant en aquests moments al zenit del petroli, i ha superat ja fa temps el zenit de l’urani. Encara que no es digui, els darrers tractats de desmantellament de míssils i arsenals nuclears tenen més de reciclatge del plutoni per al seu ús en centrals elèctriques nuclears que de acords multilaterals de pacificació i desnuclearització.

Si el núvol de cendres del volcà dura gaires dies més, cosa que podria passar, països com el Regne Unit podrien patir falta de subministrament alimentari. La globalització ha trencat les economies locals. És desitjable doncs que perquè funcioni una societat haguem de desplaçar tant massivament a la gent i les mercaderies? Quan temps la humanitat amb els recursos que disposa podrà suportar aquest trànsit? Hi té alguna cosa a dir la política en tot això?

Salva Clarós

4 comentaris:

Jose R. ha dit...

¿El zenit del Uranio se ha alcanzado? Vaaaaaaale... de acuerdo... aceptamos barco como animal acuático.

¿Que el caos aéreo significa beneficios para los viajes ferroviarios? ¿para los noruegos que necesitan viajar a Europa? ¿para los irlandeses? ¿para los islandeses? ¿para los españoles que quieren viajar a Polonia? ¿es la aviación civil un retraso social, económico y humano tan grande como para abogar por volver a la movilidad de inicio del s.XX? ¿queremos que la gente viaje a 80km/h porqué no queremos ni TGV ni aviones? Que se lo digan a los cientos de miles de personas que no pueden volver a sus casas o a las decenas de miles de islandeses que viven aislados porqué en invierno y con la ringervind cortada no hay manera de desplazarse por islandia que no sea por aire.

Me encantaría preguntarle a la autora del texto, si no ha comprado nunca en Amazon un producto que le han traído en aerotransporte postal, o que le parece que los riñones o corazones de transplantes no puedan llegar a los hospitales centroeuropeos por vía aérea. O preguntarle si alguna vez ha decidido viajar a algo más cercano que a Alemania y haya visto que el avión es más barato (tanto en costes de €€ como en costes de combustible, ambientales, sociales, etc...).

No sé Pere...

Salva ha dit...

No soc partidari de barrejar tantes coses. Anem a pams: el caos aeri no era al cel com deien els diaris sinó a terra com a conseqüència de que la mobilitat generada per aquesta economia global alimenta uns negocis, l’aviació civil, el transport ferroviari, l’automoció, etc. que han adquirit una dimensió de la qual en som completament dependents. Vull dir que si ara es paralitza el transit per la raó que sigui, un volcà per exemple, el sistema s’ensorra. Les empreses no ho poden suportar gaire temps, i en qualsevol cas ja estan demanant ajudes. Això de demanar ajuts no només es cosa dels bancs en crisi i empreses d’automòbils... Jo no dic que l’aviació sigui un retràs social sinó només que la dependència tan gran que en tenim ens hauria de fer replantejar coses, no per tornar a la mobilitat d’inicis del segle XX sinó per fer un pas endavant cap a economies més locals, menys dependents, menys malbaratadores de recursos. Amb produccions industrials i de serveis més localitzades en el territori, que alhora assegurarien una major justícia social. El que resulta car energèticament parlant no és l’avió sinó el desplaçament. És per això que per tal d’anar cap a pràctiques sostenibles hauríem de consumir productes alimentaris produïts localment per exemple enlloc d’importar-los d’altres països o continents. Altra cosa és clar son els òrgans humans, com dius, però això no val ni la pena entrar a considerar-ho perquè és anecdòtic. La meva aposta no és per la lentitud, parles dels 80Km/h, sinó per allò que és sostenible. El límit de velocitat a la zona metropolitana és per rebaixar els contaminants que es troben per sobre del màxim permès. Anar més a poc a poc del que ens permet la tecnologia pot semblar un endarreriment, però a mi em sembla un progrés si comporta més salut.

Salva

Jose R. ha dit...

"hauríem de consumir productes alimentaris produïts localment "

Y les vamos a dar alguna oportunidad a los productores agrícolas de los países en vía de desarrollo para que puedan vender sus productos y ganar algo de dinero?

Anònim ha dit...

El caos aeri no beneficia en res, ni es politica.

I es fa ben fet de tancar tot el cercle aeri en el radi afectat, nomes que es colin unes particules podrien resultar fatal per els avions.

Aixo representa unes perdues economiques molt grans tot i que en el sector ferroviari surt guanyant (com que moltes persones no poden volar)