dijous, 22 d’abril de 2010

Apolític total?

Avui a la contra de La Vanguardia s’entrevista a Albert Costa, ex tenista professional i director esportiu del Conde de Godó. No parlaré avui de tennis ni del torneig, tot i que m’agrada, sinó de dues frases teòricament inconnexes i que em permeten reflexionar sobre un dels temes que considero més apassionants. A la presentació inicial Albert Costa diu “Soy apolítico total”. Al final de l’entrevista li pregunten “¿A quién le daría un buen raquetazo?” i ell contesta “A todos los tiranos y déspotas que condenan a la miseria a tanta gente en el mundo.” Respecto la seva primera frase i comparteixo la segona, però totes dues juntes són un contrasentit. Si pensa que cal acabar amb la injustícia al món i la misèria no és apolític. No estic criticant a l’Albert Costa, estic evidenciant un dels problemes actuals. Pensem que podem renunciar a la política i alhora voler una societat millor. Si més no a curt o mig termini.
Cal rebel•lar-nos en contra d’aquesta actitud de fugir de la política. Davant de la mediocritat sols es pot demanar exigència i compromís, però no absentisme. No podem deixar la política en mans tan sols dels partits i polítics institucionals. I per tant cal una aposta per reivindicar la política i fer-la un patrimoni necessari i comú. I això es pot fer des de la militància o des del compromís social. I això es pot fer des dels moviments veïnals o aportant propostes a l’administració. I això es pot fer manifestant-se o opinant a Internet.
I si no hi estem d’acord plantegem quina és la millor opció, al marge de l’anarquisme, que permeti afrontar la fi dels tirans, l’eradicació de la pobresa, la millora del sistema sanitari o educatiu, la igualtat d’oportunitats, un nou model de ciutat ... sense polítics. Sense els partits actuals i sense els polítics d’avui es podria, sense la política no. Per això jo em considero polític, no tan sols per la meva militància a ICV, sinó també per moltes de les altres coses que faig i que crec que ajuden a avançar cap a la societat que a mi m’agradaria.

2 comentaris:

Joan Vallvé ha dit...

hauríem d'estar contents que no ha dit "a todos los políticos, bla bla bla..."

estic d'acord amb tu, ja fa temps que confonem política amb partits polítics. Confonem per tant també la despreocupació per la política amb la desconfiança amb els partits polítics i això últim fa que els que es preocupen com l'Albert Costa decideixin no intervenir i mirar-s'ho. Això és fatal per tots i deu ser desesperant per ell.

Natxo ha dit...

És cert, fa massa temps que es confon la política, el que hauria d'ésser l'art de governar, amb la "tasca" que realitzen els partits polítics.

La política és tot el que ens envolta i ens permet (con)viure en societat.

El problema és el volum de gent que no té interesos reals polítics que ha acabat en posicions polítiques de rellevància.