Apolític total?

Avui a la contra de La Vanguardia s’entrevista a Albert Costa, ex tenista professional i director esportiu del Conde de Godó. No parlaré avui de tennis ni del torneig, tot i que m’agrada, sinó de dues frases teòricament inconnexes i que em permeten reflexionar sobre un dels temes que considero més apassionants. A la presentació inicial Albert Costa diu “Soy apolítico total”. Al final de l’entrevista li pregunten “¿A quién le daría un buen raquetazo?” i ell contesta “A todos los tiranos y déspotas que condenan a la miseria a tanta gente en el mundo.” Respecto la seva primera frase i comparteixo la segona, però totes dues juntes són un contrasentit. Si pensa que cal acabar amb la injustícia al món i la misèria no és apolític. No estic criticant a l’Albert Costa, estic evidenciant un dels problemes actuals. Pensem que podem renunciar a la política i alhora voler una societat millor. Si més no a curt o mig termini.
Cal rebel•lar-nos en contra d’aquesta actitud de fugir de la política. Davant de la mediocritat sols es pot demanar exigència i compromís, però no absentisme. No podem deixar la política en mans tan sols dels partits i polítics institucionals. I per tant cal una aposta per reivindicar la política i fer-la un patrimoni necessari i comú. I això es pot fer des de la militància o des del compromís social. I això es pot fer des dels moviments veïnals o aportant propostes a l’administració. I això es pot fer manifestant-se o opinant a Internet.
I si no hi estem d’acord plantegem quina és la millor opció, al marge de l’anarquisme, que permeti afrontar la fi dels tirans, l’eradicació de la pobresa, la millora del sistema sanitari o educatiu, la igualtat d’oportunitats, un nou model de ciutat ... sense polítics. Sense els partits actuals i sense els polítics d’avui es podria, sense la política no. Per això jo em considero polític, no tan sols per la meva militància a ICV, sinó també per moltes de les altres coses que faig i que crec que ajuden a avançar cap a la societat que a mi m’agradaria.