dimecres, 28 d’abril de 2010

Participació a títol individual?


Sols podem aconseguir una bona participació ciutadana si recuperem un pes important del moviment associatiu. Així de contundent plantejo el tema perquè cada cop n'estic més convençut. Per una banda un moviment associatiu dèbil, com alguna gent ha volgut aconseguir, no permet tenir interlocutors clars per afrontar debats entre la ciutadania i l'administració. I quan dic un moviment associatiu fort em refereixo bàsicament a dues coses. Primer que representi a molta gent i segon que no tingui complexes. El primer tema està clar, quanta més gent participi d'una entitat més representativitat serà i les persones amb un caràcter menys constructiu perdran pes. En relació al segon element, el fet de no tenir complexes, és una mica més subtil. El moviment associatiu que aconsegueix fites importants és qui defensa amb força allò que creu necessari i no es deixa portar per reivindicacions en les que no creu. El moviment associatiu que dedica més temps a lamentar-se que a crear no té capacitat d'influència. Saber valorar allò que s'aconsegueix i ser contundent en allò que no es fa cas ha de ser la clau de la participació ciutadana. Estar més preocupat per ser o no ser oficialista o pels moviments interns de l'entitat no ajuda.

I crec que el moviment associatiu ha de ser fort perquè difícilment aconseguirem una autèntica participació. Aquesta és una aposta que darrerament s'està impulsant, fent participar veïns i veïnes a títol individual. Jo expresso força dubtes. Algunes persones és cert que aporten visions molt interessants i a més a vegades permeten trencar dinàmiques d'entitats que no representen a ningú, però en el fons seria més coherent potenciar que tota aquesta gent amb capacitat de construcció s'incorporessin al moviment associatiu més estable. Perquè he dit que algunes persones a títol individual tenen capacitat per aportar però moltes d'altres no. I aquest tema acaba sent pervers. Persones que no representen a cap col.lectiu i que tampoc poden aportar res més, s'erigeixen en líders del no res. Em fa gràcia escoltar-los dient per exemple que hem fet que una cosa que ningú ha demanat (ignorant la realitat reivindicativa i associativa del barri) o repetint cada dos per tres que les reunions no serveixen per a res però sense perdre's ni una sessió. Aquest és un tema que cal vigilar. O també casos de persones que aprofiten places de representació individual per reforçar entitats o partits que ja tenen altres vies de participació. Sols té sentit la participació individual en processos molt puntuals, quan tenen capacitat real d'aportació específica o per enfortir el moviment associatiu i que per tant aquest esdevengui realment un interlocutor més fort. Com a administració prefereixo tenir clar amb qui m'he de "discutir" i que tingui prou força per demanar allo que considera que és necessari pel territori però alhora prou força per evitar les defenses corporatives de determinats sectors.