dimecres, 17 de març de 2010

També haurem d'aprendre a fer una bona oposició

Imagineu-vos que un dia us trobeu un gegant fortíssim lligat de mans i peus i decidiu donar-li algunes “collejas”, algunes puntadetes i fins i tot pessigolles. Un bon dia però us trobeu el mateix gegant deslligat, vosaltres sense sortida i se’n recorda de vosaltres.
Fa poc vaig tenir un comentari al meu blog on em demanava que recordés com responia ICV quan estava a l’oposició davant de les situacions tenses que va haver de viure el govern de CIU. És cert cal assumir que és molt senzill carregar contra el govern, demanar dimissions i exigir responsabilitats quan s’està de forma clara a l’oposició. I d’això n’hem d’aprendre, uns i altres. Però ara estem en la situació de que el gegant deslligat decideix tornar-se. I és evident que els mitjans que té ICV per fer una campanya d’assetjament a un govern no són els mateixos que té CIU. Comptar amb la complicitat de mitjans de comunicació, tertulians i sectors influents ajuda a crear un clima de pressió absoluta. Però hi ha un altre element que també és important de tenir en compte. No he consultat les hemeroteques i per tant potser m’equivoco, però jo no recordo en casos similars com els incendis un assetjament tan intens més enllà de la responsabilitat política. Perquè per a mi el més important no ha estat el desprestigi de Joan Saura després dels incendis, clarament desmesurat, sinó la sensació de que s’ha anat molt més enllà i que s’ha creat una sensació de desprestigi global i de manca de confiança en molts sectors. I això és pitjor. Per tant s’ha estat molt més dur, però sobretot és greu que s’hagi engegat el ventilador davant dels fems. I a sobre per fer veure a la darrera sessió de la comissió que CIU esdevenia la força responsable i amb sentit d’estat que no anava més enllà.
Per tant segur que com a ICV hem d’aprendre la lliçó quan no estiguem al govern, però tampoc comparem les situacions.