ICV es manté?

Veient la darrera enquesta de La Vanguardia i alguna més que he anat veient, hi ha un element que deu sorprendre a molta gent. ICV manté la seva intenció de vot, tenint en compte que els darrers resultats van ser considerats com a molt bons i amb tota la que ens està caient a sobre actualment. La sensació de desgast que tothom preveia per a ICV-EUiA potser tan sols afecta a la gent que ja no pensava votar mai a la nostra formació. És a dir ICV és més mal vista per votants de CIU o PP, però no per l’electorat natural d’ICV. No tot el món és La Vanguardia i hi ha gent que decideix donar el suport al marge de determinades campanyes.
Un element que algunes vegades passa és que quan es tensa massa la corda aquesta es trenca. L’objectiu de desacreditar a ICV molt més enllà dels errors evidentment comesos, potser ha aconseguit l’efecte contrari, aconseguir cohesionar més, tancar files. Com és possible que el partit amb una imatge més desgastada dels tres partits del govern sigui l’únic que manté expectatives de vot? Potser és que hi ha molt gent que està farta de la campanya conservadora en contra de la nostra formació. Insisteixo més enllà dels errors comesos que no han estat pocs.
Hi ha encara dos elements més que cal tenir en compte. El primer és que tot i haver comès força errors, també és cert que s’ha avançat molt en temes fins fa poc impensables. Avui hi ha més consciència ecològica a casa nostra, hi ha un projecte sòlid de salvaguarda de la memòria històrica o s’ha actuat de forma contundent per evitar maltractaments de la policia o falses denúncies. Tres exemples tan sols però que pel nostre electorat també tenen importància. I en segon lloc l’impacte del relleu que està fent ICV. Els nous dirigents de la formació no tan sols són més joves (sols faltaria, sinó semblaríem el relleu del PSOE a Andalusia), sinó que sobretot representen una nova manera d’entendre la política. Raül Romeva, Ricard Gomà i Joan Herrera no són un relleu, són un canvi en la manera de fer la política, sobretot des de les esquerres. I aquest element pot anar guanyant força.
Cal posar les enquestes en quarantena, evidentment, però alguna tendència deuen marcar i per tant ha d’haver-hi raons perquè la intenció de vot d’ICV-EUiA es mantingui i més en una formació política amb un electorat molt sensible, capaç de castigar a la formació sense gaire problemes. I permeteu-me que afegeixi un darrer element, potser ser els únics que apostem de forma inequívoca per un govern d’esquerres potser ajuda.