dilluns, 15 de març de 2010

Bufetada a l'Alcalde

L’altre dia vaig poder veure a través de la web www.324.cat el vídeo sobre la bufetada d’una senyora a Jordi Hereu a una passejada de l’Alcalde a Ciutat Vella. Ha estat una de les 10 notícies més vistes a la web de les notícies de TV3, juntament amb 8 notícies vinculades a la gran nevada i la manifestació pel dret a l’avortament que es va fer l’altre dia en contraposició a una concentració de les entitats provida. En aquests cas un dia podríem fer una reflexió sobre si aquest notícia darrera és una de les més vistes per l’interès del tema de l’avortament o perquè les manifestants anaven amb els pits a l’aire. En canvi no hi ha dubte que la notícia de la neu mereix un gran nombre de visites.
Tornant a la bufetada a l’Alcalde he trobat molt curiós tot el tractament posterior. No he sentit veus dient que hi ha actituds que no es poden tolerar. L’agressió física, tot i que fos de baixa intensitat com en aquest cas, crec que no s’ha d’acceptar. Estem vivint un clima en el que tot sembla permès, sobretot en contra dels polítics. Jordi Hereu es pot equivocar i pot ser que no compleixi promeses electorals, però si acabem permetent que això pugui suposar que se li pugui donar una bufetada anem molt malament. Hauríem de ser clars reivindicant el respecte a la gent i l’agressió és un dels extrems de la manca de respecte.
Però diré una cosa més, que hagués passat si enlloc d’una senyora hagués estat un jove alternatiu? Estic convençut que la reacció no hagués estat la mateixa i això és el que no pot ser. A segons qui no se li tolera cap gest de violència però en canvi sembla que perd gravetat si la persona que fa aquest gest és una senyora. Siguem clars. Determinats gestos no són cceptables, vinguin d’una senyora o d’un antisistema. Determinades coses no les hem de permetre sigui un polític o un antisistema qui ho rep. Crec que en aquest cas ha faltat certa contundència en els mitjans per saber explicar que segur que la senyora no volia agredir i fer mal a l’Alcalde, però que hem de pensar en un altre model per reivindicar les nostres queixes.

1 comentari:

Carme ha dit...

Estic totalment d'acord. Em va sobtar molt quan vaig veure les imatges al telenotícies i que no es fes cap comentari. Les discrepàncies són bones, pots estar totalment en desacord amb els actes i pensaments d'una persona, però mai s'ha de recorre a la violència ni física ni psíquica. S'ha d'apostar per la tolerància i el poder parlar de les coses. S'ha de valorar a tothom pel mateix raser, sinó anem malament.