dijous, 11 de març de 2010

Sant Pere Màrtir i Turó de la Rovira


Avui he visitat les restes de bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir a Esplugues, la veritat és que ha estat agradable, sobretot perquè encara quedava neu. Eren unes instal•lacions militars molt poc estructurades i no finalitzades que van donar suport a la defensa de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil i que estaven vinculades a les del Turó de la Rovira. Aquest espai ha estat museïtzat i en general té alguns elements que coincideixen amb les del Turó de la Rovira, per això les volíem conèixer. En tots dos casos es defensava la ciutat de Barcelona, estan en un àmbit semiforestal però propers a nuclis urbans i tenen una magnífica vista de la ciutat de Barcelona. De totes maneres com a bateries antiàeries i com a vistes de Barcelona les del Turó de la Rovira guanyen amb molta diferència. En canvi les de Sant Pere Màrtir estan envoltades d’un parc més forestal, fet que els hi dóna un gran encant pel passeig, aquest és l’element que el Turó de la Rovira haurà de guanyar quan es desenvolupi el Parc dels Tres Turons.
En el cas del Turó de la Rovira és previst que les obres de la primera fase d’adequació de les bateries comencin el proper mes de maig. Es tracta de fer una intervenció que bàsicament garanteixi els criteris d’accessibilitat major, seguretat en els punts crítics, dignificació de l’espai i rehabilitació exterior de les bateries. Aviat presentarem aquesta proposta de forma pública a entitats de l’entorn, grups municipals i públic en general, però aquesta és una de les actuacions que em fa més il•lusió de la feina feta a Horta-Guinardó en tot el temps que hi porto treballant. Perquè al projecte ara hi serà tothom i estic convençut, no és exagerat dir-ho, que el Turó d ela Rovira serà una peça clau de la ciutat d’aquí a uns anys. Però això va néixer gràcies a l’esforç de molta gent, però en alguns casos cal que constin de forma clara i concreta. El Quim Martín al capdavant del moviment associatiu de Can Baró que va exigir la recuperació i el moviment escolta que va recuperar l’espai amb gent entusiasta com el Joan. La Carme Gual primer i el Toni Coll després que des de l’Agència van fer una feina intensa per posar aquest projecte a l’ordre del dia de les actuacions. Als veïns i veïnes del Turó que amb gent com la Conxita han sabut diferenciar la reivindicació urbanística de la necessitat de recuperar el Turó. Als entesos en la matèria, la Carme Miró del Museu d’Història i el Jordi Ramos com a responsable de les excavacions. I també perquè feia molts anys que ho tenia al cap a l’Elsa Blasco que tenia clar que aquesta havia de ser una fita del seu pas com a Regidora del Districte.
I finalment una darrera reflexió. És cert que cal recuperar el Turó, netejar els seus entorns i l’interior de les bateries, treure els graffities ... pe`ro avui el Turó de la Rovira està molt millor que fa uns anys. Qui ho negui és que no hi havia pujat. Ha canviat la fisonomia gràcies a la feina feta i sobretot als camps de treball i ha canviat el públic. Ara hi ha molta gent que puja per veure la millor vista de la ciutat de Barcelona, i aviat coneixeran molt més del passat d’aquest Turó.

3 comentaris:

CARME ha dit...

El projecte del Turó ha estat un dels projecte més importants de la meva vida professional. Està molt bé començar de zero un projecte que no tothom veia igual, amb humilitat, i adonar-te que el que havies somminat és possible. Però el millor del Turó, ha estat la gent que he conegut, amb qui hem treballat i fet equip. No és gaire frequent trobar gent amb la qualitat humana d'un Pere, un Toni i un Jordi. Moltes gràcies pels moments compartits, per les il·lusions, i per la realitat duta a terme. Ha estat un gran plaer treballar amb vosaltres. Visca el Turó.

Carme ha dit...

Perdoneu, el meu comentari s'ha enviat abans d'acabar. No vull deixar de parlar del Quim, sense el seu entusiasme, i el seu sentit d'equip res d'això hagués estat possible. També em sento molt orgullosa d'haver pogut treballar i compartir moments amb ell, fa que creguis que tot és possible

Jordi ha dit...

De totes les intervencions realitzades, sense cap dubte en quedo amb el Turó de la Rovira, sobretot per la gent que s’ho va creure i ha treballat en la línia per a la seva dignificació. Les mil anècdotes amb els voluntaris les tinc guardades, però s’ha de reconèixer l'esplèndida feina realitzada per les associacions, Districte, Agència i Museu. És un plaer escoltar que aviat començarà una nova fase... un espai emblemàtic recuperat: realitzat per gent amb un potencial increïble sota el rigor, professionalitat, treball i ganes per a respectar un espai únic al nostre país. Ha estat un plaer treballar amb tots vosaltres.