dimarts, 30 de març de 2010

Escapada a Roma


He pogut fer una breu escapada a Roma amb la meva família i ara ja torno a estar immers en l’activitat laboral, però no podia passar sense fer algunes breus reflexions després del viatge, sobretot per comparar les ciutats, ja ho veieu en el fons costa desconnectar del tot.
D’entrada Roma és una ciutat fascinant, no hi havia estat mai, és difícil mirar cap a un lloc i no descobrir runes, monuments o espais d’interès. Hi ha places a Roma que tenen més patrimoni que algunes ciutats europees. Dóna la sensació que sempre hi ha un palau o una església per descobrir. Tan sols això fa que la meva primera i intensa visita a Roma hagi valgut la pena.
Com a aspectes més positius destacaria que els preus són més barats que a la nostra ciutat (vivim a una ciutat molt cara), que la gent sap viure sense angoixar-se pel caos, que hi ha sensació d’orgull de ser de Roma (tot i l’allau turístic) i que les campanyes electorals encara inclouen els cartells electorals com un element molt important, tot i que desgraciadament en aquest cas la dreta és majoritària ocupant l’espai de les parets i també alhora d’haver escollit a la candidata Renata Polverini com a governadora del Lazio.
Dit això em dóna la sensació que és una ciutat deixada molt de la mà de l’atzar. Hi ha gent que precisament valora aquest aire decadent, però sols constato fets que he vist des d’una visió subjectiva per la feina que faig. No dóna la sensació que la intervenció pública sigui contundent. La ciutat està més bruta que la nostra, sobretot de forma desigual, zones molt netes i zones molt brutes, però llavors molt brutes. Per exemple sorprèn comprovar l’olor de pixats a molts espais de la ciutat. El transport públic és clarament insuficient, amb aglomeracions constants (és cert que la dificultat de construir metro és real i això repercuteix moltíssim), el trànsit és caòtic i no afavoreix a les persones amb dificultats de mobilitat, el manteniment de l’espai públic és escàs i l’accessibilitat no és que sigui una assignatura pendent, és tan sols una assignatura per començar.
Roma és una ciutat viva, amb intensitat de vida al carrer. Una ciutat mediterrània amb barreja d’usos i persones. Però tinc la sensació que en cura de l’espai públic Barcelona està millor. I en accessibilitat estem a anys llum tant a la via pública, com als edificis com al transport públic. No és un exercici d’autocomplaença, simplement és mirar de posar les coses al seu lloc. I viatjar et dóna una mica més de perspectiva. Viatjar val la pena, comparar, conèixer, deixar-se seduir i en aquest cas viure una classe d’Història de l’Art en directe. També, però, ens ajuda a valorar allò que tenim.