divendres, 19 de febrer de 2010

No tots els barris poden ser iguals

Una de les coses que més m’ha sorprès dels Consells de Barri que hem celebrat darrerament és que cada cop hi ha més gent que exigeix que tots els carrers de la ciutat tinguin els mateixos drets. Sembla com si es volgués renunciar a que cada barri té la seva especificitat i alhora pensar que una administració superpoderosa ho pot resoldre tot. L’accessibilitat no pot ser la mateixa a un barri totalment pla que a un barri amb una orografia molt dura. Es poden impulsar mesures (escales mecàniques, ascensors ...) per tal d’ajudar a salvar els desnivells, però no podem aspirar a que a la nostra ciutat es pugui arribar a tots els habitatges sense pendent. O no podem pretendre que el grau de silenci sigui el mateix en un espai comercial i amb vida nocturna que a un barri petit de la muntanya. A la Font del Gos molts veïns i veïnes poden tenir hort, passejar per la muntanya o prendre la fresca al carrer, però en canvi no disposen de comerç de proximitat, d’accés al metro o d’equipaments educatius. L’Ajuntament pot fer una feina de compensació però no arriba a tot, pretendre que tothom, visqui on visqui tindrà els mateixos serveis i la mateixa qualitat de vida és absurd. Possiblement aquestes demandes amb una visió més individualista dels drets veïnals i una certa pèrdua de sentit de la identitat de barri. Perquè a més molta gent no canviaria per res del món els avantatges i inconvenients del seu barri.

4 comentaris:

オテモヤン ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Carlota ha dit...

Completament d'acord. La muntanya sempre té pendent i els qui hi vivim ho hem d'assumir. Comprenc que ha de ser dur viure amb escales per anar i venir de casa (jo m'hi trobaré quan sigui vella), però no es pot demanar escales mecàniques en tots els pendents de ls ciutat. Algunes solucions les hem d'adoptar personalment.

Ramón Carrión ha dit...

No sé Pere...
Realment és molt difícil saber que és el que vol la gent; en una part, estic d'acord en que no tots els barris són iguals i això presisament, fa que cadascú, tingui la seva pròpia identitat;
però, jo crec, que el que molta gent demana i el que intentem fer precisament amb l'apropament als barris, és veure en quina situació es troba casdascú i què podem fer desde l'administració, perque, no tots els barris siguin iguals, però sí, que tothom a Barcelona gaudeixi dels mateixos drets i de la mateixa qualitat de vida.

Pere Nieto ha dit...

Ramon el concepte qualitat de vida és precissament molt subjectiu. per algunes persones sortir al carrer i trobar-se enmig de molta gent és qualitat de vida i per altra gent ho és sortir de casa i veure pins.És evident que hem de tendir a igualar oportunitats, però també hem de ser conscients que hi ha barris que no podran tenir Metro o IES, com tampoc podran tenir platja. Cal saber-ho explicar però no podem pensar que arribarem a fer de la ciutat un espai homogeni.