dilluns, 25 de gener de 2010

Seguretat, realitats i percepcions

L’altre dia parlava a partir del sopar-tertúlia sobre polítiques de la Conselleria d’Interior d’algunes reflexions sobre el paper polític d’ICV a la Conselleria i les seves conseqüències. Avui parlaré d’un tema que també va sortir uns quants cops a la xerrada però que no està tan lligat a la gestió d’ICV. Es tracta de la percepció de seguretat. Una de les conclusions és que avui la ciutat de Barcelona és més segura que fa 20 o 25 anys i en canvi hi ha una percepció diferent. Per tant potser el que ha canviat és el nostre nivell d’exigència i la sensació de que tenim més a perdre. Si històricament no he analitzat aquestes dades sí que ho he fet ara entre barris.
Durant el conflicte de la narcosala vaig participar de les reunions de negociació amb la plataforma veïnal. Amb moltes d’aquestes persones vam acabar tenint confiança malgrat la gran discrepància que ens separava. Un dia una d’aquestes persones em va dir que jo havia d’entendre el seu punt de vista. Em va preguntar on vivia i li vaig dir que al Poblenou i llavors em va dir que jo ho veia diferent perquè vivia a un barri de moda on hi havia més vigilància i seguretat i en canvi a la Vall d’Hebron calia sortir al carrer per exigir seguretat (ell identificava que la narcosala portaria un augment de delictes a la zona, fet que s’ha demostrat irreal). Llavors vaig mirar les dades de victimització dels Mossos d’Esquadra i mirant les dades per territori (no les recordo exactament) vaig veure que de les prop de 40 zones en que dividien la ciutat, la Vall d’Hebron era la tercera més segura i el Poblenou la sisena o setena més insegura. Com era possible que ell tingués la percepció diferent? En primer lloc per l’estructura de barri. Quan es roba una botiga a la Vall d’Hebron o Sant Genís, per exemple, és notícia de primer ordre i tothom en parla, a barris més poblats passa més desapercebut. En segon lloc la xarxa social d’un barri com el Poblenou mira de no convertir en protagonista a la inseguretat.
És evident que cal millorar les tasques de prevenció, tant policials com dels serveis municipals o d’entitats cíviques que amb educadors de carrers, mediadors ... treballen per crear una millor convivència a la ciutat. Però també hem de saber explicar que hi ha una tendència massa fàcil a l’amplificació d’aquests temes i això és perillós. No parlo de tota la ciutat, sóc conscient que hi ha punts negres, però crec que és important situar les coses al seu lloc. Hi ha una tendència massa estesa a identificar com a inseguretat a situacions de presència d’immigració o de joves. A vegades hi ha veïns que truquen als Mossos o a la Guàrdia Urbana detallant situacions de delicte que no són reals. És sovint que es presentin queixes de que grups de joves estan fent petits delictes a una plaça o a un portal, quan en realitat el que estan fent és provocar molèsties de soroll o neteja. Evidentment cal afrontar aquestes situacions però no des de mesures policials. Però avui tenim una tendència molt gran a exigir seguretat i percepció de seguretat. De fet l’altre dia Jordi Hereu a una entrevista a BTV deia que una de les seves prioritats era aconseguir un espai públic net i ordenat. Faltava una cosa, “per a tothom”.
Demanar un sistema policial que ens garanteixi seguretat absoluta o evitar les molèsties derivades de viure a una ciutat és demagògic, ingenu o perillós. Avui dia la majoria de barris de la nostra ciutat permeten viure en una bona convivència i per tant cal saber expressar això, entre d’altres coses per evitar tenir la tendència de culpabilitzar a determinats col•lectius.

1 comentari:

Manuel ha dit...

Tens molta raó en que una cosa és la seguretat i una altra la percepció que de la mateixa en té la població. Quan la premsa en parla molt, la sensació d'inseguretat augmenta, encara que no hi hagi més delictes.

Des d'aquest punt de vista, encara que a algú li sembli, crec que no es pot definir Barcelona com una ciutat insegura.

Crec que no s'ha d'exagerar ni treure les coses de lloc, com fa la dreta, però també que el sistema penal té escletxes que permeten que algunes persones amb una gran activitat delictiva (encara que només es tracti de faltes) gaudeixin d'una relativa impunitat. Si es poden tancar millor.