Nevarà a Barcelona el 2022?

Ja fa dies que tenia pendent escriure al voltant de la proposta de que Barcelona pugui ser ciutat olímpica pels Jocs d’Hivern del 2022. Ho diré al principi de tot, no m’entusiasma gens la idea, em declaro moderadament contrari. Us asseguro que aquesta no és una decisió que es basi en la meva trajectòria en els esports d’hivern, confesso que tota la meva activitat sobre la neu han estat uns 15 minuts de classe d’esquí de fons, temps més que suficient per donar-me compte que altres activitats a la vida em sortien millor. Tampoc he patinat mai i ja no parlo d’altres esports que encara em deixen perplex que puguin atraure a algú. La meva postura tampoc és gaire sorprenent, de fet jo era contrari als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i per tant tampoc he trobat al llarg d’aquests anys arguments per canviar molt la meva visió.
També vull aclarir que no m’hi oposo perquè no s’hagin cuidat les formes a l’hora de presentar-ho o perquè es faci en clau electoral. Puc entendre que un govern o un alcalde vulgui reactivar la il•lusió col•lectiva a partir de projectes que poden generar aquest sentiment. Jo no vibraré si al final es fan els Jocs Olímpics a Barcelona el 2022, però estic convençut que molta gent sí, a vegades les injeccions de moral són bones i no seré tan ingenu de pensar que la meva actitud escèptica envers aquests esdeveniments sigui majoritària.
El que considero és que propostes com aquesta ens allunyen de la línia de treball que ICV ha definit com a estratègica i que en el seu dia vam definir com “la barcelona en minúscules”, volent representar la necessitat de posar com a prioritat l’atenció a les persones i la política de bisturí que permeti avançar en una ciutat més cohesionada socialment. Si em vaig oposar als Jocs del 92 va ser sobretot per com es concebia la Vila Olímpica al costat del meu barri, el Poblenou. Crec que el temps m’ha donat bona part de la raó, calia transformar aquella zona de la ciutat, però els condicionants com a Vila Olímpica van fer que es creés un barri amb poca connexió urbana amb el Poblenou i un barri que no encaixa del tot a la ciutat. En aquest cas possiblement les actuacions urbanístiques a la ciutat serien possiblement menors però tot i així si bé és cert que és una manera d’atraure inversió, es dissenya la ciutat amb condicionants externs i això no crec que sigui positiu. I em costa de creure que es puguin organitzar uns Jocs d’Hivern a la nostra ciutat amb criteris de sostenibilitat. Sincerament no ho acabo de veure.
És cert que la celebració dels Jocs atrauria inversions i permetria resoldre les actuals connexions ferroviàries amb el Pirineu, d’acord, però potser que pensem en altres maneres de fer-ho. Jo cada cop que em ve gent a casa o organitzo una festa aprofito per a netejar a fons, però no pot ser que organitzi festes per netejar a fons de tant en tant. L’evolució de la ciutat no pot estar tan lligada a la convocatòria de grans esdeveniments. Crec de totes maneres que en aquest cas el Comitè Olímpic Espanyol ens farà un favor i no ens permetrà passar el tall perquè si anem a la fase final la ciutat de Barcelona té moltes possibilitats perquè no ens equivoquem, aquí sí que els que han plantejat la candidatura de Barcelona tenen raó. Tenim una magnífica ciutat (malgrat tot) i una magnífica imatge.