dijous, 7 de gener de 2010

"Malgrat tot, la política"

Com ja sabeu una de les meves “obsessions” a l’hora d’escriure al blog és el tema de recuperar la política com a eix per tal de superar els nostres problemes i avançar com a societat. Quan escric sobre això hi ha gent que es planteja que estic parlant tan sols dels partits polítics, i no és cert. És evident que jo aposto per la via dels partits, en concret pel projecte d’ICV, però també tinc clar que la política, per sort, va més enllà dels partits. Des de moltes altres línies de treball es pot ajudar a transformar la nostra societat i això és política. Un dels errors que crec que en general hem comès des dels partits i des de les institucions és tenir una actitud d’assumir una prepotència de “gran pare” que ens resol tots els problemes. Hem fet creure a tothom que des de les administracions ho podíem resoldre tot, hem promès de tot i ara ens trobem que això ha suposat també una desmobilització. Davant d’un conflicte sempre apareix la responsabilitat pública, però no sempre públic vol dir administració.
Cal saber trobar vies per tal de recuperar la política com a compromís personal i social i he trobat una editorial a la revista l'Agulla que va en aquest sentit i que us volia recomanar i que espero que llegiu per Internet. La revista l’Agulla, d’inspiració cristiana, és una bona eina de reflexió i debat, modesta però eficaç. Com a exemple una perla de la contraportada, una frase de Juan de Iriarte al segle XVIII “El senyor Juan de Robres/con caridad sin igual/hizo este santo hospital/pero antes hizo a los pobres”, un magnífic exemple del que sovint l’Església ha entès per caritat.
Però torno a l’editorial, el títol ja ho explica gairebé tot: “Malgrat tot, la política”. O no és política defensar l’escola pública, la fi de la crueltat amb els animals o impulsar consultes populars sobre la independència? O no és política la participació a les entitats, el consum responsable o els editorials conjunts dels diaris? I aquest és un dels elements claus de la reflexió editorial. No podem quedar-nos en el suport puntual a un tema concret, a una ONG o a una campanya. Desertar de la política “pot afavorir l’afebliment encara més gran de la democràcia i de l’estat del benestar, un afebliment que beneficia clarament els més poderosos, els quals no semblen pas desencisats ni disposats a tirar la tovallola”. Una bona reflexió des del meu punt de vista.