Torre Garcini al Guinardó

Dimarts passat en el plenari del Districte d’Horta-Guinardó´, l’equip de govern va informar que s’estaven iniciant converses amb Nuñez i Navarro per estudiar la possibilitat que la Torre Garcini del barri del Guinardó fos adquirida per l’Ajuntament. Aquest intent de negociació era un compromís del PAD i per tant s’està duent a terme. Però realment val la pena?
I ho dic per tres motius bàsics. El primer motiu és l’econòmic. Realment la situació actual de crisi fa repensar totes les mesures d’inversions previstes al Districte, no tan sols les que estaven més enlaire sinó també projectes ja més avançats. Per sort la bona gestió de programació d’inversions d’inici de mandat i la capacitat de l’Ajuntament d’endeutar-se permetran un acompliment del PAD molt alt, però cal tornar a valorar cada una de les inversions previstes.
En segon lloc la preservació del patrimoni històric té un cost molt elevat. Actualment tenim un exemple molt clar al mateix barri. La preservació arquitectònica del Mas Guinardó suposa una gran inversió, refer el mas Guinardó hagués estat més econòmic. Però el barri ho hagués entès o hauria criticat durament la decisió?
En tercer lloc caldrà molta transparència. Una negociació amb un grup immobiliari important com és Nuñez i Navarro en el moment actual d’estar tota l’actuació pública sota sospita és un risc. Existeixen diferents fórmules per garantir l’adquisició de la Masia sense fer efectiu els diners de la compra, que evidentment ara no els pot pagar el Districte, una permuta és un bon exemple. Però tothom entendrà que aquesta mesura permet adquirir la Masia i que no és un acte fosc o especulatiu?
Crec que sí que cal adquirir la Torre Garcini, per cert us proposo un passeig pel carrer que porta el seu nom, és un oasi al Guinardó. Però caldrà garantir que hi hagi prou consens social i transparència perquè alhora de tirar aquesta actuació endavant es faci amb la convicció de que és important i que és raonable la fórmula per adquirir-la.