dimarts, 8 de desembre de 2009

Una imatge val més que mil paraules independentistes?


Passejant aquests dies per la Garrotxa he pogut veure la campanya de suport a les consultes independentistes que es celebraran diumenge a moltes localitats de Catalunya, pobles que he visitat com Besalú o Santa Pau hi participaran. D’entrada dir que ja he plantejat altres vegades que estic a favor de les consultes (entenent-les com una eina de reivindicació i no com una eina de referèndum) i que si es plantegés la votació a Barcelona jo votaria que sí. Però precisament perquè m’estic referint a la importància d’aquestes consultes com a eina de reivindicació i difusió del sobiranisme més extens, crec que cal saber cuidar les formes.
Em refereixo al cartell de suport al Sí que ha fet Òmnium Garrotxa, on una família prototipus catalana diu que donaran suport a la independència. El disseny em sembla nefast, perquè sols recull una visió del que és Catalunya. Una visió de família rígida, propera a la burgesia. Em sembla més un cartell d’escola de l’Opus que un cartell per reivindicar els drets d’un poble. Em recorda molt la situació que he viscut al Districte més d’un cop. Quan em passen el disseny de la proposta gràfica per la Cavalcada de Reis per donar la meva opinió, més d’un any he hagut de repetir la mateixa reflexió. No m’agrada quan s’intenta reflectir la nostra societat que apareguin pare (normalment moreno), mare (rossa), avi (calb, tot i que ens aquest cas no ho és), àvia (cabell blanc) i un nen i una nena. És que a a Catalunya no hi ha gent amb diversitat funcional, colors diferents de pell, cabells tenyits, obesitat, vestits amb mal gust, pentinats amb cresta, joves amb grans, parelles homosexuals, famílies monoparentals ...?
El disseny d’una campanya no és tan sols un dibuix per fer més agradable el cartell. Aquesta il•lustració ha de ser una part més del missatge i en aquest cas hi discrepo. Si volem que Catalunya esdevingui un poble amb major autogovern, fins i tot si voleu Independent, i avanci socialment no podem comptar sol amb aquest model de família. El meu sobiranisme és diferent i tot i que segueixo declarant-me nacionalista no vull deixar d’explicar que més enllà de la meva opció en relació a l’Estat tinc un model de Catalunya que no comparteixo amb tothom. Potser per això vaig començar la meva militància política a l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra.

2 comentaris:

Salt x Palestina ha dit...

Un article molt encertat, Catalunya serà diversa o no serà

MaryLou ha dit...

El model de família que es dibuixa respón als mateixos roles de sempre, com la mare que fa les feines de casa mentre el pare treballa, la nena que juga amb nines i el nen a pilota o amb cotxes... no acabarem mai!