No sé de què escriure

Estic travessant una greu crisi, pateixo la síndrome de la fulla en blanc, porto més d’una setmana sense publicar, crec que mai m’havia passat això. Per cert a aquesta incapacitat quan es tracta de noves tecnologies també es diu síndrome de la pàgina en blanc? Què m’està passant? D’entrada vull desmentir que el fet que tingui a la jefa de baixa, no és això no. Per cert l’Elsa ja està força animada i recuperada i també és una experiència maca veure quanta gent se l’arriba a estimar i que jo la trobo a faltar. Però si bé és cert que la seva absència m’ha comportat encara més feina però aquest no és el motiu de no escriure. Ni tampoc evitar que el Txiki Trepax em faci comentaris al Facebook, juro que no.
Potser és que a la meva vida professional i política no m’aporta motius de reflexió? No això segur que no. Ahir mateix un plenari de districte que en alguns moments podria haver sortit a la tele, però no precisament als informatius sinó més aviat a l’APM. El millor d’ahir que l’informe el van fer entre sis consellers de govern i ho van fer prou bé. El pitjor algunes intervencions...però no concretaré perquè podria acabar amb una demanda. O el sopar dels premis Horta-Guinardó de divendres passat. O que estic col•laborant en l’organització d’uns sopars tertúlia amb gent d’Horta-Guinardó al voltant d’ICV i que començarem amb el Raül Romeva. O fins i tot us podria parlar de que la Generalitat ha aprovat ja les inversions pels equipaments de la illa del Mercat del Guinardó o que es comencen converses per valorar la possibilitat que la Torre Garcini esdevingui equipament públic. Motius no me’n falten.
O podria parlar d’actualitat, pe`ro tampoc em surt. Podria dir que em sap molt greu el segrest a Mauritània. Que conec gent de la caravana i fins i tot que vaig conèixer personalment a un dels segrestats, l’Albert Vilalta quan era enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona. De fet podria parlar de quan vaig coincidir amb ell un 25 de gener a la nit just a sota l’esvoranc del Carmel dos dies abans del famós incident, amb l’alcalde Clos, l’Elsa, el Nadal o el Bargalló, sempre he pensat que hagués passat si allò hagués caigut 36 hores abans. L’Albert Vilalta va tornar a patir just en el moment de l’esfondrament. Podria parlar de l’editorial dels diaris, però no sé què dir a part de que hi estic d’acord. O podria parlar de l’impost de successions, però per fer això m’hauria de llegir l’argumentari d’ICV i em fa mandra, la veritat.
També podria parlar de coses personals. De que estic ara mateix amb la meva filla (aquesta és la part bona) però que ara mateix està veient Disney Channel (aquesta és la part dolenta), o de que m’està agradant molt el darrer Wallander, trobo que és un gran llibre, o que poc a poc m’estic aficionant al disc de Maria Coma o de que aquest pont sí que el faré i marxarem amb la Feli. Fins i tot abans un fet tan poc transcendent com que avui m’han fet la revisió del Gas m’hagués inspirat un article sobre les comoditats de la vida occidental o sobre el procés comercial que ens empeny a que l’empresa del gas ens faciliti la llum i la elèctrica el gas. Però avui no m’inspiro.
Bé, espero que m’arribi aviat la inspiració i em marxi la síndrome del full en blanc, perquè sinó no sabré què fer.